El Museu Marítim de Barcelona posa a l’abast dels docents el programa educatiu Observadors de la platja en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar-CSIC. Aquest programa educatiu s’emmarca dins la iniciativa “Plástico 0” en la que científics, ONGs, administracions, ciutadans i ciutadanes s’han unit per fer un diagnòstic global d’aquesta problemàtica en platges, costes, mars i oceans.

Aquesta proposta educativa permet als nois i noies de 5è i 6è de Primària, ESO i Batxillerat participar activament en la recerca científica a través de l’experimentació, alhora que reflexionen sobre la problemàtica dels plàstics en general i la presència de microplàstics en particular a les nostres platges. 

En aquest sentit, s’han elaborat diferents propostes didàctiques que permeten estudiar la platja de la Barceloneta. Els alumnes es transformen en científics i mostregen la sorra de la platja per estudiar la presència de microplàstics i macroplàstics; les dades recollides pels alumnes durant el mostreig es comparteixen al web “Observadors del mar”, plataforma web coordinada des de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona-CSIC. Aquest projecte compta amb la participació d’experts de diferents centres d’investigació nacionals i internacionals que validen i comenten les observacions rebudes. El web es converteix així en un punt de trobada entre ciutadans i científics i té com a objectiu crear nou coneixement de manera conjunta.

És la fracció de plàstic menor de 5 mm. Hi ha dos tipus de microplàstics. El pèl·let és la unitat de producció d’objectes de plàstic, i sol tractar-se de resines temostables que tenen un greu inconvenient per al medi ambient, ja que concentren tòxics en superfície que són alliberats en el tub digestiu un cop són ingerides pels animals. D’altra banda, els microplàstics de segona generació són els que es produeixen quan els objectes de plàstic s’exposen als raigs del sol, al fregament amb la sorra i al contacte amb l’aigua, el que fa que es fragmentin en petits trossets. Els dos tipus de microplàstics es poden acumular a les platges on arriben a través de les ones, o bé quedar-se surant en les aigües.

Segons els científics, els microplàstics poden actuar com a materials als quals s’hi adhereixen substàncies químiques, incloent-hi tòxics. Especialment aquells contaminants que no es dissolen fàcilment a l’aigua, ja que tenen una major afinitat per les partícules de plàstic. Aquestes partícules, quan són ingerides pels organismes marins, s’alliberen al seu tracte digestiu i poden acumular aquests tòxics en el seu organisme i passar els contaminants als diferents nivells de la cadena tròfica, fins i tot poden arribar als humans quan consumin el peix.

Hi ha estudis que demostren que la ingesta no és la única forma en que els microplàstics poden entrar en els organismes marins. Alguns animals, com per exemple el cranc Carcinus maenas, poden respirar partícules de microplàstics que queden atrapades a les seves brànquies.

El millor residu és el que no es produeix. Tenint present aquesta premissa, és a les nostres mans contribuir a la reducció de plàstics que arriben al mar. Cal fer un consum més responsable i evitar la compra de productes sobreenvasats. Fer una correcta gestió dels residus que es generen a casa portant els envasos al contenidor groc i tots els altres residus plàstics al punt verd per al seu correcte reciclatge.

Blog Observadors de la platja: http://mmbobservadorsdelaplatja.blogspot.com.es/

Blog educació del Museu marítim: http://mmbeducacio.blogspot.com.es/

Web Observadors del mar: http://www.observadorsdelmar.cat/projecte-8.php