La mostra commemora els 20 anys de l’accident que va suposar el desastre ecològic més gran succeït a Espanya.

Amb motiu del 20è aniversari de la catàstrofe del Prestige, el Museu Marítim ha volgut fer una mirada al desastre mediambiental que va provocar l’enfonsament del petrolier, en un moment en què el mar és especialment vulnerable a causa del canvi climàtic, i l’impacte i l’afectació que rep com a conseqüència de la sobreexplotació humana.

De fet, la mostra Prestige: crònica d’una catàstrofe s’ha planificat, no tan sols en commemoració dels 20 anys de la catàstrofe, sinó també amb la intenció de donar a conèixer a les generacions més joves la que, fins a dia d’avui, ha estat la catàstrofe mediambiental més gran succeïda a Espanya.

Crònica d’una catàstrofe

L’accident del Prestige va tenir lloc el 13 de novembre de 2002, quan el vaixell navegava davant de les costes de Galícia carregat amb 77.000 tones de fueloil dens, un tipus de combustible de poca qualitat que es ven a baix cost i s’acostuma a utilitzar en forns i calderes, entre d’altres usos.

Aquell dia hi havia un fort temporal i, degut a un cop de mar, el buc va cedir pel costat d’estribord i es va obrir una esquerda que es va anar fent més gran en els dies successius, ja que el temporal no minvava.

Una gestió pèssima amb greus conseqüències ambientals

El desastre del Prestige es recorda especialment per l’erràtica gestió que es va dur a terme. Govern, armador i empreses de salvament no es posaven d’acord sobre com procedir.

La comunitat científica apostava perquè el vaixell entrés en un port i així limitar l’àrea d’impacte de l’abocament, mentre que el Govern preferia allunyar-lo fora de les aigües territorials espanyoles.

La manca de decisions eficients que evitessin el desastre va acabar generant diverses marees negres que van afectar a més de 657 platges. Les imatges de centenars d’aus banyades de petroli van donar la volta al món. A més a més, encara avui dia no s’han depurat responsabilitats, sent el capità l’únic imputat per desobediència.

Marea blanca de voluntaris

Aquells dies l’accident va mobilitzar milers de persones i es va generar un moviment de voluntariat sense precedents al país.

De fet, des del primer moment en què la marea negra va arribar a la costa la població es va mobilitzar per treure petroli, al principi sense la protecció adequada per evitar la toxicitat, ja que estaven convençuts que no rebrien ajuda.

A la costa, a la població local que es va llançar a netejar les platges amb les seves mans, se li va anar unint gent voluntària procedent d’arreu d’Espanya i de la resta d’Europa, fins a sumar unes 300.000 persones en un moviment multitudinari sense precedents.

Per vehicular la resposta ciutadana, el 21 de novembre es va constituir la plataforma Nunca Máis, que aglutinava tota mena de col·lectius i associacions vinculades a la societat civil gallega.

Més informació

Programa d’activitats entorn l’exposició

A més de l’exposició, es durà a terme un programa d’activitats adreçat a diversos públics per tal de donar a conèixer la mostra i fer reflexionar respecte al problema que suposa, encara avui dia, dependre dels combustibles fòssils, i més concretament del petroli.

D’una banda, els grups escolars poden dur a terme l’activitat S.O.S. Mar. Crònica d’una catàstrofe. La proposta didàctica permet treballar la problemàtica ambiental del transport marítim i la utilització de combustibles fòssils, així com el seu impacte en el medi.

D’altra banda, el públic familiar, podrà gaudir d’un contacontes per als caps de setmana o d’una festa infantil que es durà a terme en el context del Dia Internacional dels Mars i el Oceans, entre d’altres.

Per a la resta de públic, el Museu organitza visites guiades per a grups amb reserva prèvia a l’exposició, així com l’activitat Prestige: un desastre en quatre mirades, que proposa fer el recorregut per la mostra amb una mirada singular de la mà de diferents persones que van viure l’accident del Prestige i els seus efectes.

A més a més, el Museu té com a objectiu incorporar a l’exposició el relat de la comunitat que va ajudar en les tasques de neteja del petroli mitjançant  una crida a totes les persones que, d’alguna manera, hi van estar implicades. 

En aquest sentit, l’activitat #PrestigeJoHiVaigSer vol recollir la vivència de totes aquelles persones mitjançant fotografies, enregistrament de vídeos o podcasts, que es poden fer arribar a activitats@mmb.cat o bé compartir-los a Instagram, Facebook o Twitter acompanyant el missatge amb el hashtag #PrestigeJoHiVaigSer i mencionant al museu @museumaritim.

El material recollit es compartirà en les xarxes socials del Museu i formarà part del fons de Memòria del Museu.