Un problema salta en qualsevol moment. I cal tenir les habilitats creatives necessàries per buscar-li solucions. Ens hem cregut que totes les persones creatives tenen el mateix estil, la mateixa forma de trobar solucions però, a la pràctica, descobrim que persones molt creatives “patinen” en alguns moments i no són capaces de donar la resposta adequada al que es demana. Per quin motiu?

Potser el problema rau en creure que tots creem de la mateixa forma i que som capaços de donar respostes en el mateix moment. No és així. Hi ha persones que són molt bones descobrint on es troben els problemes, d’altres que tenen una bona capacitat per replantejar els problemes i donar-los una forma orientada a la solució, també hi ha que barregen de forma alquímica els coneixements i aporten idees que ajuden al grup a arribar a la solució, hi ha qui és molt bo materialitzant la solució i donant respostes als petits problemes que apareixen al llarg del camí cap a la solució… i per últim hi ha qui veu la necessitat de tenir en compte els petits detalls, explicant les solucions trobades de forma que tothom arribi a entendre-la i agafar-la com a pròpia.

L’inici d‘aquest pensament el vaig aprendre de Tom Kelley al seu “Las diez caras de la innovación”. De tot el que vaig llegir, i d’analitzar les coses que ens passen cada dia, vaig intentar elaborar la meva pròpia mirada d’aquestes mirades creatives.

Bàsicament hi ha quatre moments en els que es pot ser creatiu: 

1. descobrir on hi ha un repte, 
2. plantejar-lo i donar foma a la solució,
3.  implantar la solució
4.  i, en un estadi paral·lel, cuidar les persones que intervenen en el procès.

Explicat de forma gràfica:

I a cadascun dels moments apareix un estil, és necessària una forma diferent de crear. Per fer-ho pràctic, podem posar un nom a cadascun dels estils. Alguns dels noms s’assemblen molt als que proposa Kelley, però donant-li la meva pròpia orientació:

1. Antropòleg: és qui detecta problemes, que troba nous reptes, que té una mirada especial per veure què cal treballar i com fer-ho. 
2. Definidors: són els que saben posar nom als reptes i enfocar el treball que cal fer. 
3. Interpolinitzador: donen respostes, de moment intel·lectuals, aplicant coneixements d’altres àmbits.
4. Constructors de respostes: són els que elaboren respostes. Ho poden fer de forma manual o intel·lectual. 
5. Dissenyador d’experiències: la seva virtut és materialitzar la resposta, tenint en compte els processos que cal seguir i endreçant la forma d’arribar. 
6. Saltador d’obstacles: és especialista en trobar solucions immediates als diferents obstacles que van apareixent. 
7. Col·laborador: són els que uneixen l’equip de treball i són capaços de trobar la forma perquè tothom remi en la mateixa direcció. 
8. Director: són els que creen l’entorn necessari perquè tot l’equip sàpiga què ha de fer i com fer-ho.
9. Narrador: la seva especialitat és explicar les solucions, fer-les entendores trobant el llenguatge més adequat. 
10. Cuidador: la mirada creativa d’aquestes persones està adreçada a que tothom se senti bé, cuidant els petits detalls. 

Qué son las miradas creativas