RECURSOS PER GENERAR IDEES I MATERIALS: RESUM DE LES JORNADES

  • Educació
  • 28.02.2012

La creativitat comença qüestionant i canviant el quedono per fet.
I precisament com que ho dono per fet és tan difícil de trobar.
Ken Robinson

Els departaments d’activitats dels museus han de ser especialment creatius per generar programes singulars, que tinguin ganxo, que transmetin, que estiguin dotats d’atractiu i sobretot de qualitat… i en aquests moments de crisi, que siguin el més econòmics possible. No és pas poca cosa!

Les XV Jornades de Museus i Educació del Museu Marítim de Barcelona, ​​celebrades els dies 23 i 24 de febrer de 2012, s’han centrat en la CREATIVITAT com a motor per generar idees i materials.

Una vegada es va decidir el tema central de les jornades, per realitzar el programa varem comptar amb la col·laboració de l’Oriol Ripoll, de Jocs al Segon, una consultora dedicada al desenvolupament de jocs aplicats a projectes educatius. Va ser ell l’encarregat de redactar els post de reflexió que deu dies abans anàvem penjant al linkedin per generar debat previ (podeu trobar aquests debats en el grup de Linkedin vinculat al Museu Marítimrecursos per generar idees i materials“).

L’Oriol Ripoll va obrir les jornades amb una xerrada d’hora i mitja que portava el títol: CREATIVITAT CADA DIA. La seva ponència començava amb aquesta història: la filla d’una amiga seva es volia disfressar de rei. Però de rei amb barba. De manera que aquesta amiga va anar a comprar-ne una de postissa. Però a la nena li picava i la seva mare va intentar solucionar el problema sempre partint de la barba que havia comprat: retallant els pèls, enganxant-hi una tela més fina darrere, afluixant la goma …Finalment, com que no va poder solucionar el problema la nena es va quedar sense barba. Si en lloc d’intentar buscar la solució a una cosa que ja d’entrada no funcionava hagués dedicat el temps a buscar altres opcions, és ben possible que la nena hagués tingut la seva barba: pintada o fabricada amb un altre material. (Aquest tema està més desenvolupat en el post “Actitud Creativa”).

Una de les barreres de la creativitat, deia Ripoll, és donar les coses per fetes. Partim massa d’estereotips: reinterpretem allò que veiem sempre de la mateixa manera, fent servir el mateix prisma, sense tenir en compte que podem observar-les amb noves mirades.


Segons Ripoll CREAR és una capacitat que permet IDENTIFICAR, PLANTEJAR, RESOLDRE i AVALUAR problemes de forma RELLEVANT i DIVERGENT, establint RELACIONS entre CONEIXEMENTS, fent noves PREGUNTES i donant RESPOSTES ORIGINALS. 

La creativitat, que consisteix a tenir idees originals que aportin VALOR, té com a enemics l’avorriment i la mediocritat. Contràriament al que diu el refrany: si alguna cosa funciona no ho toquis, l’Oriol recomanava canviar allò que funciona abans que ens avorreixi. Aquí va apuntar la importància de divertir-se en el procés de crear, tal com es va anar dient en els debats generats a través de Linkedin.

Però com ho fem per ser creatius? Per tal que la creativitat es desperti cal tenir voluntat de ser imaginatius, ja que es tracta d’una capacitat que té tothom i que hem de cultivar. Hem de buscar la motivació, l’automotivació, per veure de manera diferent cada dia. Cal ser sobretot curiós, perquè la curiositat és el motor de la creativitat. Cal fer preguntes als altres i fer-se-les a un mateix. Cal dur a terme una investigació regular d’idees (recomanava passar cinc minuts al dia explorant webs de temes que no tinguin res a veure amb la nostra feina) i cal tenir un pensament ingenu per poder veure les coses des de noves perspectives, lluny de les idees preconcebudes.

En un dels articles previs a les jornades que es van difondre per Linkedin, Ripoll va citar quatre tipus de persones creatives, una idea que després va desenvolupar a les jornades (veure post “Què són les mirades creatives?”): Les que detecten els problemes, les que elaboren idees, les que les executen i les que tenen cura de la gent -elements clau en un grup perquè fan d’aglutinant-. 


Si bé l’ideal és disposar d’un equip amb perfils molt variats (aquí va posar l’exemple que si en un museu treballen dues persones que han estudiat juntes, que tenen una manera de pensar i una experiència molt similar, l’equip no té dos cervells sinó, com a màxim, un i mig) quan no es té podem sempre utilitzar els nostres contactes per consultar, per contrastar idees i buscar mirades alternatives, com més diferents siguin a nosaltres mateixos, millor. Ell en diu: buscar cervells complementaris. 

Ripoll va parlar també de les coses que limiten la creativitat:

  • Les rutines. No hi ha res pitjor que fer les coses com les hem fet sempre, sense plantejar altres maneres de portar-les a terme. És l’excusa d’un tipus de gent, que argumenta que això es fa així perquè sempre s’ha fet així.
  • Les suposicions. Aquí acusava molta gent de no ser usuari de les activitats que ha concebut. No hem de suposar que allò que tan ben plantejat està en el paper, funcionarà. Cal comprovar-ho.
  • Hi ha també limitacions socials i culturals. Aquí va posar l’exemple que en molts espais de treball no es riu, no es fa broma, no s’interacciona.
  • Moltes de les limitacions ens les posem nosaltres mateixos. Un fet curiós que va destacar és que en una enquesta passada a través del Linkedin (en el tercer debat previ a les jornades) sobre on (en quin lloc) se’ns ocorren les idees, ningú havia citat l’espai de treball, que és el lloc en el qual s’haurien de donar més. Per tant, cal veure com millorem els nostres espais de treball perquè siguin més creatius.

En resum, en pro de la creativitat cal:

  • Buscar cervells complementaris
  • Utilitzar llenguatges diferents
  • Provar tècniques novesPensar cada dia, ja que tot no és un luxe
  • Posar-se una quota d’idees (generar al menys una idea diària)
  • Arriscar
  • Treballar per realitzar un aprenentatge continu. És bo agafar-se ni que sigui cinc minuts diaris per consultar pàgines web que tinguin poc a veure amb la nostra activitat, perquè ens ajudarà a aprendre, a qüestionar, a veure amb nous ulls
  • Buscar solucions: no una, sinó moltes per a un mateix problema. L’ideal és deixar apartada la solució que has trobat per buscar-ne una altra, i una altra, i una altra, i després reprendre-les i veure quina és la millor
  • Construir diferent (pensar amb les mans i rol play, sortir fora d’un mateix)
  • Explorar molt

Aquests conceptes van ser treballats de manera pràctica al TALLER: RECURSOS PER GENERAR IDEES, de tres hores, que l’equip de Jocs al segon va realitzar el dia següent.

La segona ponència APROXIMACIÓ ALS MATERIALS: CONÈIXER MATERIALS PER PODER CREAR va anar a càrrec de Núria Esterri, gestora cultural. La Núria va parlar de com el conèixer els materials que hi ha al mercat pot suggerir idees per crear tallers que vagin molt més enllà del: pinta i retalla. Materials naturals, com les sorres, les pedres, les fustes, les ràfies, el suro, els cartrons i papers … en diferents gruixos, formes, formats, colors … Ens va mostrar llapis, pinzells, esprais, pintures, imants… per poder treballar sobre els materials anteriors… i formes d’unir, d’enganxar, de tallar… Cada material suggereix una activitat. Cada activitat requereix un material.

La recomanació de la Núria va ser passar periòdicament per les botigues que venen productes susceptibles de ser usats en tallers i activitats. Pensar tocant. Cada ciutat té les seves tendes, però ella ens va referenciar aquelles més importants o més sorprenents per adquirir materials de tota mena a Barcelona. Si algú vol el llistat el trobareu a la documentació de les jornades.

 Dues persones més van parlar de materials: en Manuel Reyes, ecodissenyador d’El Tinter, i en Francesc Martín, de Reciclajoc. En la seva conferència ECODISSENY GRÀFIC PER ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES Reyes va explicar la necessitat de conèixer bé els materials i les seves possibilitats per crear dissenys més ecològics. L’Ecodisseny, que ha de ser adoptat tant pels emissors, com per la impremta i pels usuaris, vol un esforç de creativitat per part d’aquests tres agents. Des d’El Tinter aposten per uns productes monomaterials i automontables, que alhora puguin tenir diversos usos en pro de l’ecologia. Els seus dissenys busquen la màxima racionalitat en l’ús del paper i aconsegueixen l’assemblatge a partir del tall i del plec, sense utilitzar coles. Reyes va mostrar diversos dels seus productes en què la creativitat en l’encuny és bàsica.

Francesc Martín va començar la seva intervenció RECICLAJOC, COM DONAR JOC AL MATERIAL DE REBUIG explicant la importància de ser creatius: crear és imprescindible per adaptar-se al medi, és la capacitat més important de les persones. La creació, però, no és fàcil. És un procés de cuina lenta que anem forjant a poc a poc en les nostres ments, i de vegades una idea pot estar gestant-se fins i tot durant anys. 

En Francesc Martín és l’ànima de Reciclajoc, una empresa que es dedica a fer jocs i joguines a partir de material de rebuig. Per aconseguir donar noves utilitats a aquests materials cal mirar-se’ls amb les “ulleres creatives”, diu Martín. Cada objecte en pot ser un altre a partir d’una mínima transformació. Però per tal que la creació sigui efectiva és important donar pautes. Crear del no-res -el que en Francesc definia com “la redacció de tema lliure” que ens manaven fer a l’escola- no és efectiu perquè aquesta abstracció dificulta trobar un camí de treball.

Construir joguines amb material de reciclatge és un aprenentatge cap a la creativitat ja que, com s’ha dit abans, es tracta d’una capacitat personal desenvolupable, que permet ser abordada des del treball dels procediments, però també dels valors.

L’última de les ponències, realitzada per l’Anna Castells i, de nou, l’Oriol Ripoll: EXPERIÈNCIES, FONTS D’INSPIRACIÓ, s’estructurava a partir de la idea de la interpolinització, (podeu trobar més informació al post “Fonts d’inspiració”). Els interpolinitzadors són aquells capaços de crear alguna cosa nova i millor a partir de la juxtaposició inesperada d’idees i conceptes aparentment inconnexos. Perquè això sigui possible cal beure de diferents fonts, observar, llegir, participar, compartir, aspirar, absorbir… per transformar. I per fer-nos la feina més fàcil l’Anna i l’Oriol ens van mostrar diverses webs que poden servir de font d’inspiració, que trobareu al delicious Fonts d’inspiració“.

  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí