Viatjar, explorar, observar…. són algunes de les claus del coneixement; sense desplaçar-nos hauria estat impossible ampliar i traspassar les fronteres del saber ja que la descoberta és bàsica per a l’avenç de la ciència. I si hom podria arribar a creure que totes les grans expedicions científiques són pròpies d’un passat tan idealitzat com remot –des dels viatges del capità Cook, passant per la missió franco-espanyola-equatoriana a la meitat del Món, fins arribar al periple d’en Charles R. Darwin a bord del HMS Beagle–, hem de dir que anem molt errats. Avui dia, el viatge científic, les expedicions de recerca, continuen tenint la mateixa vigència.

És per tot això que, immersos en el si d’una crisi econòmica a nivell europeu, i en un clima de retallades socials que ara ja fa molts anys afecten a la ciència; en un moment on podríem pensar que finançar treballs de camp a selves, sabanes, mars i oceans és quelcom de romàntic, noucentista i desfasat, hem de dir que amb les noves tècniques i els nous avenços en el camp de la investigació, aquests viatges són molt més importants per entendre el passat, present i futur no només de la Humanitat sinó també de la Vida en general. Sense anar més lluny, la comprensió de l’estat actual del Planeta (canvi climàtic, evolució demogràfica, conservació i extinció de les espècies, reserves energètiques, recursos alimentaris, etc.), més enllà d’un despatx o gabinet, depèn de la capacitat que tinguem de viatjar per seguir coneixent i estudiant la nostra llar: la Terra.

L’exposició “L’Antàrtida, la vida al límit. Els viatges científics avui”organitzada pel Museu Marítim de Barcelona, juntament amb l’Institut de Ciències del Mar i la Unidad de Tecnología Marina amb la col·laboració del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, precisament ens mostra com un conjunt d’expedicions, a bord dels vaixells Hespérides i Polarstern, han permés a grup d’investigadors de casa nostra aprofundir en la Història Natural d’un continent que fascinà a llegendaris personatges com Ernest Shackleton, però també a científiques il·lustres actuals com la Dra. Josefina Castellví. Un continent que, com la resta del planeta blau, no deixa mai de sorprendre’ns amb nous tresors i meravelles.

En definitiva, recomano vivament, a petits i a grans, visitar una exposició que ens convida a seguir viatjant de la mà de la ciència. I si després volem protagonitzar la nostra pròpia aventura científica, embarqueu a bord del pailebot Santa Eulàlia… la històrica goleta del Museu Marítim de Barcelona. Navegant pel litoral barceloní us mostrarem com preparar i desenvolupar una expedició científica en el segle XXI.

Col·laborador del Museu Marítim de Barcelona

Assessor del Museu de Ciències Naturals de Barcelona