Aquest any les Jornades de Museus i Educació, que organitzem en col·laboració amb el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla a l’Espluga de Francolí,  tenen un format diferent. Com molt bé diu al vídeo de presentació que trobareu penjat al facebook de les Jornades i que ens agradaria que seguíssiu perquè és la plataforma de comunicació que fem servir, l’any passat vàrem cometre l’error de demanar-vos l’opinió sobre com volíeu que fossin les següents. I aquest any cometem un error encara més greu: fer-vos-en cas…

A partir de les enquestes recollides l’any passat hem reestructurat les jornades perquè tinguessin una durada d’un sol dia, i no de dos com era tradicional. I d’altra banda perquè fossin més participatives, una demanda molt recurrent per part de tothom.

La primera ponent de les jornades és YAYO HERRERO, antropòloga, enginyera, professora, activista i una de les investigadores més influents en l’àmbit ecofeminista i ecosocialista a nivell europeu.

A ella li hem encarregat la ponència marc, que porta per títol Poner la vida en el centro: hacia una antropología de los límites y la vulnerabilidad. Diu Yayo Herrero:

Vivimos un momento de crisis de civilización. Podríamos decir que la cultura, economía y política hegemónicas le han declarado al guerra a la vida. En el origen de esta crisis está la ruptura de la cultura occidental y la Modernidad respecto a la materialidad de la tierra y de los cuerpos.

Deconstruir los mitos y creencias en los que se apoya una cultura ecocida, patriarcal, colonial e injusta es un paso previo para reorientar subjetividades y prácticas que pongan la vida, vulnerable y finita, como una prioridad.

El segon ponent és LÁZARO ISRAEL RODRÍGUEZ OLIVA, cubà resident a Mèxic, és especialista en internacionalització i polítiques culturals. Els seus treballs se centren en les estratègies per al desenvolupament humà a través de la cultura, la cooperació i la integració regional. Recentment està centrat en la  gestió de coneixements per a l’economia creativa (Comissió Alemanya de la UNESCO), i en la construcció de polítiques i estratègies d’empreneduries creatives locals.

Lázaro Israel fa la conferència: Transformaciones culturales de los museos, educación y Agenda 2030 para el desarrollo sostenible.

I és que com diu Irina Bokova, directora general de la Unesco: Ara més que mai l’educació té la responsabilitat d’adaptar-se als reptes i les aspiracions del segle XXI i fomentar els valors i les competències adequades per aconseguir un creixement sostenible i inclusiu i una convivència pacífica.

Després ve el torn de PABLO MARTÍNEZ, cap de programes del MACBA. Vàrem considerar molt important tenir l’aportació d’algú que treballés el tema de la sostenibilitat des d’un museu d’art i ell abans d’arribar al MACBA havia transitat, també, pel Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia i pel Centro de Arte Dos de Mayo. Això és el que ens diu sobre la seva ponència, que porta per títol Cultivar y cocinar. Educación popular y recuperación de saberes frente el apocalipsis:

El planeta está agotado y sus límites extralimitados como consecuencia a la acción del hombre. De no poner pronto remedio, todo indica que nos acercamos a una gran extinción, un apocalipsis que con toda seguridad será televisado. Los museos, por su importancia simbólica y su impacto directo en las economías locales, tienen un papel fundamental en la configuración del mundo que está aún por venir.

Es esencial comenzar a transformar los programas de los museos pero también sus prácticas, iniciando programas de proximidad en los que la vida esté en el centro. Instalar un huerto en la azotea de un museo o abrir una cocina en sus salas pueden devenir ensayos para una cultura del cuidado, la recuperación de saberes tradicionales, la imaginación estratégica y la práctica de un mundo en transición.

 GEMMA CARBÓ té un currículum dilatat. Va exercir de tècnic d’educació en diversos museus, ha estat professora de pedagogia cultural a la UdG, directora de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació, i ara dirigeix el Museu de la Vida Rural a l’Espluga de Francolí de la Fundació Carulla.

Gemma Carbó, que parla d’Educació cultural per a la sostenibilitat, ens ha escrit aquest text sobre la seva ponència:

Probablement hem sentit parlar molt de l’educació ambiental, de l’ecologia, del canvi climàtic, de la gestió de residus i dels objectius de desenvolupament sostenible. Poques vegades però, ho hem vinculat a la història o a les arts, a la cultura entesa com a conjunt de codis estètics i valors ètics que ens atorguem com a societat. El canvi que necessitem per garantir la perdurabilitat de les nostres formes de vida és essencialment un canvi cultural, que s’ha de basar en els coneixements adquirits al llarg de la història i en la creativitat per imaginar i inventar un nou present on siguin possibles molts futurs.

La directora de la UNESCO, Irina Bokova, diu en el darrer informe “Repensar l’educació”: L’educació hauria de ser aprendre a viure en un planeta sota pressió. Hauria de ser alfabetisme cultural, sobre la base del respecte i la dignitat per a tothom, que contribuís a unir les dimensions social, econòmica i mediambiental del desenvolupament sostenible.

El projecte pedagògic del museu, com el de la UNESCO, parteix d’aquesta visió humanista de l’educació (al llarg de la vida) i del desenvolupament (individual i col·lectiu), basat en el respecte per la vida i la dignitat humanes, la igualtat de drets, la justícia social, la diversitat cultural, la solidaritat internacional i la responsabilitat compartida en un futur sostenible.

I sí, tarda de participació, coordinada per la NOEMÍ BUSQUETS, l’Esperanceta, de l’EcoMuseu de les Valls d’Àneu. En un tema com la sostenibilitat era important que mar i muntanya ens uníssim, (ja heu vist que no hem deixat l’art a banda…). I aquest n’és el resultat. Advertim! Tarda de participació = Tarda de treball.