Les XXIV Jornades de Museus i Educació reflexionen sobre com els museus s’obren a noves narratives que tenen en compte la mirada intercultural.

El dijous 19 de setembre, un centenar de persones vinculades al món dels museus, de l’educació i del patrimoni cultural es van aplegar al Museu Marítim de Barcelona per a reflexionar sobre com transformar les institucions culturals aplicant una mirada intercultural.

Les XXIV Jornades de Museus i Educació de l’MMB – Mirades interculturals, organitzades pel Museu Marítim de Barcelona amb la col·laboració del Programa BCN Interculturalitat, van abordar els reptes, les perspectives i diverses experiències sobre interculturalitat als museus.

Parlar d’interculturalitat vol dir obrir relats per fer-los més permeables a narratives que fins ara han estat desestimades. Suposa incorporar una gama més àmplia de sabers, generar espais de diàleg i de participació i fer dels museus agents més actius en la transformació social que des de les institucions culturals hem de contribuir a portar a terme. Incorporar la mirada intercultural als relats i narratives de les institucions culturals implica contribuir al canvi en les dinàmiques de discriminació, invisibilització i desigualtat i ajuda a revertir les relacions jeràrquiques instaurades en les maneres de pensar, comunicar i actuar presents en la nostra societat. 

Construcció de l’alteritat: educació i antiracisme

La conferència inaugural, que portava per títol Construcció de l’alteritat: educació i antiracisme, va anar a càrrec de l’educadora social Yousra Touri El Mansouri, nascuda a Vic i d’arrels nord africanes. El seu treball destaca pel seu interès per la identitat, el dol migratori i el racisme, i està especialitzada en l’acompanyament de persones que han fet un procés migratori -sempre des d’una perspectiva antiracista i feminista-.

Touri va centrar la seva intervenció en explicar com la mirada colonial impregna les narratives que es recullen i es difonen des dels museus i de quina manera opera el racisme en la societat -a partir de la construcció de l’alteritat-. La part final la va centrar a exposar quins beneficis socials es traurien si s’invertissin recursos en posar el focus en allò que sempre està a la perifèria, perquè ens obligaria a canviar la mirada i, en conseqüència, els relats. 

Una programació cultural amb  perspectiva intercultural

En la segona intervenció l’objectiu era, ja, centrar el tema de com abordar una programació cultural amb  perspectiva intercultural, per la qual cosa es va comptar amb dos representants de l’Espai Avinyó: Heidi Ramírez i David Yubraham Sánchez, que van fer la conferència Museus (Im)possibles. Propostes col·lectives per a canvis urgents.

A més d’exposar els objectius, metodologia i reflexions que desenvolupen per a realitzar una programació cultural amb  perspectiva intercultural, van presentar el cicle Museus (Im)possibles. Es tracta d’una trobada, cada vegada en un museu diferent, entre un parell de persones que han reflexionat –sovint des de la pràctica artística- entorn l’exposició d’un museu, l’equip tècnic d’aquesta institució i un grup de professionals de l’àmbit cultural de la ciutat, amb l’objectiu d’establir un diàleg amb clau intercultural.

L’objectiu, diuen ells, és repensar i ampliar la mirada en relació amb els imaginaris occidentals sobre la diversitat cultural presents en les propostes expositives i educatives que ofereixen els museus de la ciutat. 

Músiques de resistència

La sessió va continuar amb l’actuació musical de Joe Psalmist & The Gospel Train, que va fer un tastet d’un concert de gòspel que s’inclou en el cicle Balls·Músiques·Resistències i permet explicar què és la música gòspel, que neix en un context de resistència contra l’esclavisme, com les seves temàtiques serveixen per expressar la ràbia que sentien les persones esclavitzades, i de quina manera aquesta música els servia per comunicar-se entre elles.

Les experiències als museus

A la Taula d’experiències Trajectòries diverses de museus (im)possibles, hi van participar tres representants de museus on s’havia portat a terme una sessió del cicle Museus (Im)possibles: Carles Vicente Guitart en representació del Museu Etnològic i de Cultures del Món, Marta Gràcia Valladares per part del Centre d’Art Santa Mònica  i Mireia Mayolas Créixams del Museu Marítim de Barcelona. Moderava el debat Camila Opazo-Sepúlveda, especialista en patrimoni colonial.

El debat es va centrar bàsicament en tres temes: si l’equip de cada un dels museus va veure bé acollir una activitat com la que es plantejava, com es va desenvolupar la sessió en qüestió i si el Museus (Im)possibles ha generat aconseguit transformar, d’alguna manera, el centre cultural en qüestió.

En general, tant des de l’equip de BCN Intercultural com des del Museu creiem que les jornades van acomplir l’objectiu d’esdevenir un espai de reflexió i generació de propostes col·lectives per tal d’avançar cap a la transformació dels museus.