Ja és la venda el nou número de la revista Argo amb el dossier central dedicat a l’aprenentatge de la navegació a Catalunya.

A Catalunya, la tradició marítima ve de molt antic, però és a partir del descobriment d’Amèrica i les grans navegacions transoceàniques que es van començar a crear les primeres escoles nàutiques. Al número 14 de la revista ARGO explorarem els reptes que la formació nàutica professional de casa nostra afronta en aquest moments.

Podeu adquirir aquest nou número de la revista ARGO, als punts de venda habituals. També us podeu subscriure a la revista i rebre-la directament a casa vostra.

RESUM DE CONTINGUTS

A continuació, us fem un resum dels continguts que trobareu en aquest nou número.

ARGOS
La Pulga, el “desafiament” tarragoní
Un mestre d’aixa tarragoní va crear una embarcació de lleure que volia competir amb els monotips de vela lleugera del moment. L’aventura va tenir un final injust, però va deixar empremta.
Per T. Saltor

ULL DE BOU
L’amenaça silenciosa
La globalització ha facilitat el trasllat d’espècies d’un lloc a un altre, saltant barreres geogràfiques que, de manera natural, serien insalvables. Algunes aconsegueixen sobreviure en llocs molt allunyats dels seus hàbitats originals, i la Mediterrània és un d’aquests mars on s’han establert espècies que no en són originaris.
Per Enric Ballesteros, María García, Xavier Turon, Marc Rius, Emma Cebrian, Enric Macpherson i Gemma Agell

GARBÍ
La vela catalana triomfa a París 2024
Als Jocs Olímpics de París 2024, la vela catalana va brillar gràcies a l’or històric de Florian Trittel en 49er; la lluita valenta de Jordi Xammar i la Nora Brugman pel podi en 470 mixt, i la primera experìencia olímpica de Gisela Pulido en Fórmula Kite. La Federació Catalana de Vela ha estat fonamental en l’èxit d’aquests regatistes gràcies als seus programes de tecnificació.
Per Jordi Ibañez (Federació Catalana de Vela)

AS DE GUIA: APRENDRE A NAVEGAR A CATALUNYA
La navegació és tan antiga com la humanitat. A Catalunya, la tradició marítima ve de molt antic, però és a partir del descobriment d’Amèrica i les grans navegacions transoceàniques que es van començar a crear les primeres escoles nàutiques. És obvi que d’aleshores ençà hi ha hagut grans canvis, i en aquest «As de guia» explorarem, precisament, els reptes que la formació nàutica professional de casa nostra afronta en aquests moments. Com veurem, avui, la Facultat de Nàutica de la UPC és un referent gràcies a la implementació de noves tecnologies capdavanteres, però tampoc no ens oblidem de la formació de l’Escola Nauticopesquera i, fins i tot, de l’activitat reglada dins l’àmbit de la nàutica esportiva.

Nous horitzons a la Facultat Nàutica de Barcelona
Navegar arreu del món des del Pla del Palau de Barcelona.
Per Agustí Martín Mallofré

L’Escola Nauticopesquera de Catalunya
Formació per als professionals de la mar.
Per Maria Rosario Allué Puyuelo i Vicent Martínez Forner

La nàutica esportiva
La navegació com a activitat d’oci.
Per Marc Ripol

RUMB AL PASSAT
Deutschland: el primer submarí mercant
Navegar en temps de guerra
Durant la Primera Guerra Mundial, Alemanya es va veure sotmesa a un estricte bloqueig naval per part de la Royal Navy i la flota francesa. Aquest bloqueig impedia l’accés a l’oceà Atlàntic dels vaixells de superfície alemanys, a través del mar del Nord i del canal de la Mànega.
Per Rafael Chaler Ferrer

ELS TRESORS DEL MUSEU
Tresors d’Orient al Museu Marítim
Memòries de Canton
La fascinació pel món oriental va comportar el comerç de productes decoratius i artístics per satisfer les demandes d’Occident. Models de vaixells, aquarel·les i ceràmiques són objectes de decoració que es troben a moltes cases europees.
Per: M. Dolors Jurado

ENTREVISTA
Anna Pujol.
La pionera del patí de vela
Anna Pujol és una de les principals impulsores del patí de vela, tant a casa nostra com més enllà, sinó una de les dones que més camí ha obert amb i per a aquesta embarcació singular.
Per Jordi Garriga

MAR ENLLÀ
La vela àrab (llatina).
Els mwani, el darrer gran poble de mar
Sorprèn a molts viatgers interessats en la navegació que visiten algun dels grans centres històrics i turístics de la costa africana central de l’oceà Índic, com Lamu, Mombasa, Zanzíbar o Dar es Salaam, veure embarcacions de fusta navegant amb el que designem com a vela llatina. Molts creuen que aquesta vela és tradicional de la Mediterrània occidental i que pertany al passat. És un error: milers d’embarcacions de fusta i vela llatina naveguen avui per les costes centreafricanes de l’Índic.
Per Joan Alemany Llovera

LLOPS DE MAR
Joan Ribera Alsina, enginyer naval (1932-2019)
Des de la direcció de Talleres Nuevo Vulcano, Ribera ha estat un testimoni privilegiat de l’evolució de l’enginyeria naval espanyola de la segona meitat del segle XX. A través de la seva vida podem resseguir els canvis que ha viscut el sector i el port de Barcelona. Una feina discreta però de gran calat.
Per Víctor Farradellas

EL PANYOL
Interiorisme naval als darrers liners amb escala a Barcelona
Fins fa relativament poc temps, uns 45 anys, moltes persones encara viatjaven per via marítima en trajectes llargs. Eren singladures que duraven dies, fins i tot setmanes o mesos, travessant mars i oceans. Barcelona era port d’escala o de partida vers ports de Sud-amèrica, l’Àfrica, el Pròxim Orient o països riberencs de la Mediterrània.
Per Joan Eugeni Cañadas Bouzas

LA XARXA
La Mar de Museus, 25 anys fent pinya
Una tasca compartida en favor del nostre llegat marítim
Un total de 16 institucions i entitats escampades per tota l’àrea geogràfica de parla catalana, des d’Amposta fins a Polilles, i també a Mallorca, celebren el 25è aniversari de l’associació. És una fita per rememorar els anys treballats en el camp de la gestió del patrimoni i la cultura marítims i per mirar cap al futur.
Per Lluïsa Prieto

ROSA DELS VENTS.
Informacions, notícies i curiositats

DEL MAR A LA TAULA
Iolanda Bustos, el tallahams i el punt de cocció amb el vapor