El Museu Marítim de Barcelona edita un nou Argo, amb una monografia central dedicada a les persones esportistes de casa nostra que s’han preparat i han participat en els Jocs Olímpic. També aborda temes d’actualitat, com les tasques de Salvament Marítim, la vela sostenible, o La confraria de Calafell, entre d’altres. L’entrevista central d’aquest número ens acosta a Natàlia Via-Dufresne Pereña, doble medallista olímpica.

A partir de juliol de 2020 ja podeu adquirir aquest nou número de la revista ARGO editada pel Museu Marítim de Barcelona i dedicada a la divulgació de la cultura i el patrimoni marítims. També podeu subscriure-us a la revista i rebre-la directament a casa vostra.

Us fem un resum dels continguts que trobareu a aquest nou número, que dedica la seva portada i el dossier central a les i els esportistes que s’han preparat de valent per participar en competicions olímpiques. Amb la mirada posada a la propera cita a Tòquio 2021.

SUBSCRIU-T’HI 

ON COMPRAR-LA?

CONTINGUTS ARGO 5

ARGOS
La barca de bou Balear. Recuperació d’un bastiment del 1924
La Balear ,amb el seu aparell amb vela llatina, s’ha convertit en la principal mostra del patrimoni marítim flotant de Mallorca i símbol de recuperació de l’ofici de mestre d’aixa a l’illa. Text de Bernat Oliver.

ULL DE BOU
Els guardians del mar. Qui són i què fan els efectius de Salvament Marítim a Catalunya.
Salven vides al mar, lluiten contra la contaminació i controlen el trànsit marítim. Dins de l’aigua, Salvament Marítim és qui té la competència i qui disposa de tots els mitjans: rescaten, remolquen, busquen, orienten, netegen i coordinen. “Salvament Marítim, digui? Ja venim”.  Text de Gemma Castanyer.

ENTREVISTA
Gerardo Gantes, cap del Centre de Coordi­nació de Salvament Marítim de Barcelona. “Treballem per salvar vides humanes al mar, vinguin d’on vinguin”. Text de Gemma Castanyer.

GARBÍ
Vela sostenible. El millor residu és el que no es genera
El programa Vela Sostenible és una crida que totes i tots els navegants hem d’abanderar. Un compromís amb el nostre esport i amb el medi ambient que hem d’ensenyar als més petits i recordar als més grans, perquè la nostra empremta no es converteixi mai en una cicatriu. Text de la Federació Catalana de Vela.

AS DE GUIA: El llarg camí fins als Jocs Olímpics de Tòquio
Dossier dedicat a la cita olímpica. Recordem els jocs de Barcelona ’92 i en revelem alguns secrets; també ens fixem en com es preparen els regatistes de l’equip olímpic i, finalment, obrim una finestra a la història del rem català, pioner a l’Estat espanyol i present ja als Jocs Olímpics de París del 1900.

Barcelona 92. Uns jocs d’or.
La vela va sumar cinc medalles, una fita que no s’havia vist mai . Text de Miquel Àngel Roselló.

Entrevista a Luis Doreste
Campió olímpic a Los Angeles (1984) i Barcelona (1992) . “Ara la vela olímpica és més explosiva que quan jo competia. Es valoren més la velocitat i l’espectacle”. Text de Miquel Àngel Roselló.

El llarg camí cap a l’Olimp.
Fer una campanya olímpica és molt més que dedicar-se a un esport. És un compromís que ha de néixer d’una persona disposada a deixar-ho tot per fer realitat el somni de pujar a dalt de tot, el som­ni d’arribar a l’Olimp. Text de Diego Yriarte.

 El rem a Catalunya. De “xiflats” a esportis­tes olímpics
El rem ha estat durant mil·lennis una ma­nera de moure una embarcació per pes­car, desplaçar-se d’un lloc a l’altre o fer la guerra. Remar per plaer era quelcom inconcebible i no és sorprenent que els primers esportistes fossin vistos com a “xiflats”. Text d’Enric Garcia.

 Entrevista a Francesc Crespo, Jaume Carras­co i Josep Gil, remers catalans
“Quan vam començar a practicar el rem érem els rarets del Serrallo”. Entre els anys 1955 i 1962 van pujar al podi, com a equip i individualment, als Campionats d’Espanya, i van formar part de la selecció espanyola als Jocs del Mediterrani i als Campionats Europeus de Rem. Van rebre l’or, la plata i el bronze en diverses ocasions. Són memòria viva del rem al nostre país. Text de Laura Bayo.

RUMB AL PASSAT
Juan Sebastián Elkano. Seguint el rastre de la primera volta al món.
L’Itsasmuseum Bilbao, el museu marítim de Bilbao, presenta la primera exposició biogràfica del navegant basc, el primer que va circumnavegar la Terra, ara fa 500 anys, en l’expedició promoguda per Fernão Magalhães. Text de Jon Ruigómez.

ELS TRESORS DEL MUSEU
Plafó de rajoles del segle XVIII
El Museu Marítim de Barcelona està restaurant un plafó de rajoles procedent de Palma de Mallorca. L’estat de conservació en què es trobava era molt dolent. Per poder restaurar cada una de les 72 rajoles, ha calgut desmuntar-lo. Us expliquem a continuació el procés de restauració que estem duent a terme.  Text de M. Teresa Sala Pietx.

ENTREVISTA
Natàlia Via-Dufresne Pereña, doble medallista olímpica
“Res és comparable a uns Jocs Olímpics”. Els èxits en competicions diverses de vela, la joventut quan va aconseguir la medalla de plata a Barcelona ’92, el fet de retirar-se quan estava al capda­munt de la seva carrera esportiva, així com la seva condició de dona, han fet de Natàlia Via-Dufresne no només un referent de la vela a casa nostra, sinó també un símbol de l’esport femení. Text de Jordi Garriga.

MAR ENLLÀ
La canoa de corteza yagán. Museo de Husuaia. Nuestra única tradición marítima autóctona
En el Fin del Mundo, en la Tierra del Fuego, entre el cabo de Hornos y el canal Beagle, habitó el pueblo yagán por más de seis milenios. Su mayor expresión industrial fue la canoa de corteza. Por tal razón los llamaban los nómadas canoeros. Text de Carlos Pedro Vairo.

LLOPS DE MAR
Fernando Arranz, honestedat al servei de la cultura marítima
Capità de la marina mercant, amb la proclamació de la República Arranz es va implicar activament en la creació d’un gran projecte per ampliar la cultura marítima a Barcelona. La seva contribució seria fonamental per posar les bases del futur Museu Marítim i portar-lo a les Drassanes. Text de Victor Farradellas.

LLEVEM L’ÀNCORA
La Costa Vermella i les seves perles
Eixida de la fusió dels Pirineus i de la Mediterrània, la Costa Vermella ofereix generositat en la seva abundància, delicadesa en els paisatges, suavitat en el clima i rauxa en la natura, elements que la defineixen com a terra marina i muntanyenca.  Text de Jeroni Faixeda.

LA XARXA
La confraria de Calafell. Un espai per conèixer el Calafell pescador
Testimoni privilegiat de l’evolució del barri marítim de Calafell, l’emblemàtic edifici del Pes és avui un centre d’interpretació. El seu objectiu és mostrar com era aquesta comunitat de pescadors, així com interpretar-ne el llegat per tal d’entendre el present de la vila. També acull una de les icones del patrimoni cultural calafellenc: el varador mecànic popularment conegut com la “maquinilla”. Text de Manel Gómez Gutiérrez.

ROSA DELS VENTS. Notícies i agenda d’activitats

DEL MAR A LA TAULA. Coca de pa i seitons marinats
La recepta del Norai, la cafeteria-restaurant del Museu Marítim de Barcelona.

Més informació: subscripcions@ad-lante.com o telèfon 902 090 869.

Barcelona, a 6 de juliol de 2020