Recentment, la premsa ha parlat d’un cable submarí que arriba a Catalunya i que formà part del gran projecte intercontinental de telecomunicacions a Àfrica. Es tracta d’un dels projectes de fibra òptica més importants del món que interconnectarà Europa, Àfrica i Orient Mitjà. Hom preveu que estarà en ple rendiment entre 2023 i 2024, i sembla que superarà la capitat de tots els cables submarins existents avui al continent africà. El 26 d’octubre del 2022, el llavors exvicepresident del Govern i exconseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va anar a la platja de Sant Adrià per assistir a l’arribada del cable, una part dels gairebé 45.000 km de longitud que el converteixen en el cable submarí més llarg desplegat fins ara.

L’aventura del cable telegràfic submarí va ser, com és de suposar, força complicada, amb diferents intents i trams establerts entre costes. El primer cable submarí internacional va unir Gran Bretanya i França el 1850, i una fita simbòlica va ser el missatge que va enviar el 16 d’agost de 1858 la Reina Victòria d’Anglaterra al president d’Estats Units, James Buchanan.

El Museu Marítim de Barcelona té, a les seves col·leccions, un peça ben curiosa. Es tracta d’un tros del que es diu ser “el primer cable submarí transatlàntic espanyol”, segons consta en la documentació, per una altra banda, mínima. Aquest element és un dipòsit de la Biblioteca Víctor Balaguer realitzat el 16 de gener de 1941, casualment avui fa 82. No tenim molta més informació, i per tant és un repte interessant saber més sobre aquest cable, com va arribar a mans de la Biblioteca. Aquest trosset història marítima que us presentem planteja moltes preguntes. Segurament va ser un present a mans d’en Victor Balaguer, ministre de Foment i d’Ultramar durant la Primera República Espanyola, el 1871, i també el 1886 durant el govern de Sagasta.

Malgrat els satèl·lits i les comunicacions aèries, el cable submarí encara té vida.