El Museu Marítim de Barcelona edita un nou Argo, amb una monografia central dedicada al corall vermell, l’or del Mediterrani. Durant segles, el corall vermell a Catalunya va ser font de riquesa, essencialment en alguns pobles de la Costa Brava. Però durant tots aquests anys, la pesca indiscriminada d’aquest animal preciós n’ha perjudicat el seu equilibri i fins i tot la seva existència. En la secció As de guia recuperem la història d’aquesta indústria i coneixem la seva situació actual.
Destaquem també la secció Llops de mar dedicada a Florence Arthaud, regatista excepcional, que va triomfar en un món dominat per homes i va obrir-se camí sempre fent gala d’un esperit atrevit i aventurer.
Ja podeu adquirir aquest nou número de la revista ARGO, de desembre de 2020, editada pel Museu Marítim de Barcelona i dedicada a la divulgació de la cultura i el patrimoni marítims. També podeu subscriure-us a la revista i rebre-la directament a casa vostra.

SUBSCRIU-T’HI 

ON COMPRAR-LA?

Us fem un resum dels continguts que trobareu a aquest nou número, que dedica la seva portada i el dossier central a la història i la situació actual del corall a la Mediterrània.

ARGOS

El llagut Notre Dame de Consolation, un monument a l’aigua, símbol d’una època en què la vela era el principal mitjà de propulsió i es podien comptar embarcacions de pesca a centenars a les costes rosselloneses. Text de Samuel Villevieille.

ULL DE BOU

La ciutat desconeguda. El port comercial de Barcelona amaga uns engranatges que impliquen milers de treballadors. En un any passen gairebé 9.000 vaixells pel port de Barcelona. És una mitjana de 25 embarcacions al dia de totes les mides i amb diferents càrregues. Tota aquesta activitat requereix de gran nombre de professionals, segurament poc visibles per a la majoria de la població, tot i que alguns dels seus gremis arrosseguen dècades de trajectòria.
Entrevista a Joan Alemany, expert en les relacions econòmiques entre ports i ciutats. “No hi ha ni un pam del port de Barcelona que sigui natural”. Text de Pau Esparch.

GARBÍ

L’ensenyament de la vela s’actualitza. L’aprenentatge s’enriqueix amb una nova actualització de la seva metodologia en la formació de navegants. Un procés en què l’ensenyament i l’aprenentatge van de la mà per transmetre, d’una manera molt pràctica i propera, tots els coneixements, detalls i matisos que fan de la vela un esport apassionant. Text de la Federació Catalana de Vela.

AS DE GUIA. El corall vermell, l’or del Mediterrani

La pesca del corall a Catalunya. La història de la pesca, el comerç i la manufactura del corall va essencialment lligada a la història de Catalunya, des de la seva expansió per la Mediterrània, fins a la feina dels pescadors que es van arriscar a extreure l’or vermell del fons del mar per sortir de la misèria. Text de Lurdes Boix Llonch.
Entrevista a Rafel Callol, un dels últims corallers de casa nostra. La pesca del corall no ha estat només el seu ofici, sinó també la seva passió. “Pensava que em jubilaria amb aquesta feina, però al final ho he acabat deixant”. Entrevista de Silvia Dahl i Jordi Garriga.
Sang de brau. El corall vermell, una joia que creix a la penombra marina. El corall vermell era moneda d’intercanvi i havia arribat a equiparar-se en valor a l’or. Text de Laura Calçada Barres.
La necessitat d’una gestió sostenible. La pesca del corall als nostres dies. Després de milers d’anys d’extracció, ens ha tocat prendre mesures dràstiques per garantir que les noves generacions puguin gaudir del corall vermell i la bellesa dels paisatges que forma sota l’aigua. Text de Joan Ylla Boix.

RUMB AL PASSAT

El derelicte de Les Sorres X. El primer vaixell arqueològic exposat a Catalunya. Un complex projecte de museïtzació a l’MMB d’una embarcació del segle XIV, descoberta l’any 1990 durant la construcció del canal de regates al municipi de Castelldefels, subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Text de Rut Geli, Albert Vila i Pol Camps.

ELS TRESORS DEL MUSEU

Exvot de model de xabec. El relat de l’arribada i el procés de restauració a l’MMB d’aquest exvot, una ofrena material d’agraïment a un ésser superior que en el cas dels mariners sovint són també models de nau. Text de Carmen Vázquez López.

ENTREVISTA

Frederic Malagelada Benaprès. La passió pels llibres i el fons marí. L’any 1962 les aigües de la platja de la Barra de Sitges eren testimoni d’una troballa d’excepció: un tresor que s’amagava sota la sorra des de feia més de 300 anys. Frederic Malagelada, juntament amb Rafel Padrol, va fer emergir els vestigis d’una gran batalla naval que es remuntava a la Guerra dels Segadors.“Jo no soc buscador de tresors, però he tingut la sort de conèixer els més importants i ho he llegit tot.” Text de Jordi Garriga.

MAR ENLLÀ

La vela terça reviu a l’Adriàtic. La navegació tradicional pren força a Itàlia. El Museo della Marineria de Cesenatico, a Itàlia, té la mostra per excel·lència de la vela terça d’Europa. Gràcies a la seva tasca de conservació, ha aconseguit promoure l’ús i l’interès per aquesta forma de navegació tradicional. Text de Núria Martínez Ribot.

LLOPS DE MAR

Florence Arthaud, un esperit indomable. Regatista excepcional, aviat va ser coneguda com la parella de l’Atlàntic per la quantitat de vegades que l’havia creuat sola i sense ajuda en temps rècord. Arthaud va triomfar en un món dominat per homes i va obrir-se camí sempre fent gala d’un esperit atrevit i aventurer. Text de Víctor Farradellas.

LLEVEM L’ÀNCORA

De Saint-Nazaire a Douarnenez. La Bretanya amb els peus sobre el mar. Conegut també com el sender dels duaners, el GR-34 és el camí de gran recorregut que voreja tota la costa de la Manxa i l’oceà Atlàntic, a la Bretanya francesa. Del Mont-Saint-Michel fins a Saint-Nazaire, dos mil quilòmetres de costa són el regal més gran per al caminant que aprecia brisa i vista de mar. Text de Carme Escales.

LA XARXA

Museu del Mar de Lloret, un recorregut per la història de Lloret, un viatge en què el mar és sempre present, dividit en cinc àmbits: Fills del mar, Mediterrani, Les portes de l’oceà, Lloret després dels velers i Més enllà de la platja. Text de Museu del Mar. Ajuntament de Lloret de Mar.
Els museus de Sitges, entre el mar i el cel. Sitges es comunicava amb el món per via marítima fins ben entrat el segle XIX. Meitat pagesos i meitat mariners, els sitgetans van construir una cultura local singular, arrelada al Penedès i oberta al món. Text de Pere Izquierdo i Tugas.

ROSA DELS VENTS. Notícies i agenda d’activitats

DEL MAR A LA TAULA. Tàrtar de salmó i alvocat amb tomàquet

La recepta del Norai, la cafeteria-restaurant del Museu Marítim de Barcelona.

Més informació: subscripcions@ad-lante.com o telèfon 902 090 869.