L’embarcació Drac del Museu Marítim de Barcelona, construida l’any 1966, s’ha equipat amb un motor elèctric per a realitzar les maniobres al port.

El Drac és una embarcació de la Classe Internacional Dragon construïda a les drassanes Borresen Boatyard de Dinamarca el 1966. El disseny original, de Johan Anker, va ser el guanyador d’un concurs promogut pel Royal Yacht Club de Goteborg l’any 1929. El disseny del vaixell era molt avançat per a la seva època i ràpidament se’n va estendre l’ús fins que, el 1948 es va incorporar com a Classe Olímpica.

El Drac té 8,90 m. d’eslora per 1,95 m. de màniga i 1,20 m. de calat, l’aparell és fraccionat amb vela major, genova i spinnaker, i és tripulat per tres persones. Actualment, forma part de la flota a l’aigua del Museu Marítim de Barcelona i navega habitualment tripulat per integrants del grup de voluntaris d’embarcacions del museu, que també s’encarreguen de part del manteniment.

Fins ara utilitzava un motor foraborda de 2 temps de la marca Mariner que va deixar de funcionar. Aleshores, el Museu va decidir convertir el vaixell a elèctric per ser conseqüent amb la bandera de la sostenibilitat que el mateix museu enarbora. Nauta Systems va proposar equipar el vaixell amb un motor ePropulsion Spirit 1.0 Plus d’eix llarg, amb una potència equivalent a 3 CV.

A les proves de mar realitzades ha resultat molt pràctic, la maniobra d’instal·lació i retirada a l’hora de navegar és molt més senzilla pel fet que el seu pes és molt inferior al del motor d’explosió. D’altra banda, els patrons que fan servir el vaixell habitualment, van destacar que tenir la bateria integrada facilita la maniobra i per descomptat no haver de portar gasolina, omplir el dipòsit al mar o fins i tot que es bolqui benzina a l’interior, són avantatges incomparables. A l’hora de sortir a navegar, la primera sensació molt agradable va ser la del silenci.

Pel que fa a l’autonomia, la càrrega de la bateria encara no s’havia fet del tot i amb prou feines arribava al 45%, però va ser més que suficient per deixar anar amarres, navegar fins a la bocana i tornar a l’amarra, fent diferents proves de velocitat i maniobra. La velocitat màxima va ser de 4.3 nusos amb el 100% de la potència a 1.000 rpm, però per a la velocitat màxima permesa a port, que és de 3 nusos, va caldre emprar un 40% de la potència total, amb una considerable reducció del consum.