El Museu Marítim de Barcelona edita un nou Argo. Conté una monografia central dedicada al mar com a font d’inspiració. Quan pensem en la seva influència en l’art de seguida ens poden venir al cap artistes com Turner, Monet o Vayreda, entre molts d’altres. Però la seva atracció va molt més enllà. Des de la literatura fins a la música, passant per la publicitat, l’escultura o el cinema, la presència del mar es fa palesa amb infinitud de formes i colors.

Destaquem  també la crònica del desastre del petrolier Prestige, vint anys després del naufragi, i l’entrevista a Josep Maria Castellví, investigador i submarinista especialitzat en els rodatges a gran profunditat.  

Ja podeu adquirir aquest nou número de la revista ARGO, estiu de 2022, editada pel Museu Marítim de Barcelona i dedicada a la divulgació de la cultura i el patrimoni marítims. També podeu subscriure-us a la revista i rebre-la directament a casa vostra.

RESUM DE CONTINGUTS

Us fem un resum dels continguts que trobareu a aquest nou número, que dedica la seva portada i el dossier central al mar com a font d’inspiració.

ARGOS

Una barca per a Azizakpe. Cooperació internacional de la Facultat de Nàutica de Barcelona amb Ghana. Aquest projecte ha tingut com a finalitat construir una barca per a la comunitat illenca d’Azizakpe, que es troba situada a la desembocadura del riu Volta, a Ghana, a fi de dotar-los d’un mitjà de transport propi per tal de millorar la seva comunicació amb el continent. Text: Sergio Velásquez Correa

ULL DE BOU

20 anys del Prestige. Crònica d’un desastre. Fa 20 anys, l’Atlàntic es va empassar un vaixell més, però no un de qualsevol. Portava 77.000 tones de fuel a bord. Avui, la memòria del Prestige ofereix testimoni de la pitjor tragèdia mediambiental de la història d’Espanya. Què va passar exactament? Es podria haver evitat? Qui en són els responsables?Entrevista a Juan Zamora, capità de la Marina Mercant, advocat i periodista, “Qui va provocar els danys van ser les autoritats espanyoles”. Text: Laura Manzanera

GARBÍ

Vela de creuer. El plaer de navegar, l’emoció de competir. Les sensacions que desperta la vela de creuer es multipliquen quan aquesta es converteix en un esport d’equip on cada peça és important. Mar, vent, disciplina, estratègia, velocitat i passió, tot això i més és l’esport de la vela de creuer. Text de la Federació Catalana de Vela.

AS DE GUIA. EL MAR, FONT D’INSPIRACIÓ

Quan la mar esdevé Art. Els pintors cronistes de la vida al mar. En la paleta dels pintors, verds, blaus i blancs ens porten a navegar cap a la més gran llunyania. Text de Carme Escales.

El mar, immensa inspiració. Mostra particular d’un imaginari comú. El mar ens interpel·la perquè la seva força és indefugible. Des de la simbologia que creaven amb petxines a la prehistòria fins a algunes de les lletres de l’últim àlbum de Bad Bunny, Un verano sin ti, Text: Laura Calçada Barres

Entrevista a Roberto Hernández. Il·lustrador i dibuixant de vaixells. «Els vaixells són tan fràgils com un ésser humà, perquè davant del mar tots som el mateix».Entrevista de Carme Escales .

RUMB AL PASSAT

La guerra secreta del Mediterrani. Recuperació de submarins i vaixells de la Primera Guerra Mundial a la costa de Tarragona. L’Associació d’Amics del Museu Marítim de Barcelona explica uns fets esdevinguts a la costa de Tarragona i del delta de l’Ebre, durant la Primera Guerra Mundial. Els submarins alemanys, coneixedors dels fluxos de trànsit marítim al Mediterrani, esperaven els vaixells aliats davant del cap de Tortosa, l’Ametlla de Mar i la ciutat de Tarragona. Text escrit per l’Associació d’Amics del Museu Marítim de Barcelona.

ELS TRESORS DEL MUSEU

L’enigmàtic Cap de Lleó. Identifiquem un mascaró de les col·leccions del Museu Marítim de Barcelona.  La recerca té moltes cares i molts colors. Sovint se’ns apareix com una activitat purament detectivesca, en què només cal trobar una relació invisible entre objectes i persones, i tota una història lògica i coherent queda a la vista. Per Enric Garcia i M. Dolors Jurado.

ENTREVISTA

Josep Maria Castellví. Ulls i memòria sota la mar.  Castellví és un submarinista especialitzat en rodatges agran profunditat. Gràcies a les seves habilitats com a càmera, investigador i relator d’històries, Castellví va ser col·laborador habitual del programa de Televisió Espanyola Al filo de lo imposible. També és autor i coautor de documentals d’investigació en què història i submarinisme es fusionen per fer-nos descobrir realitats que han restat silenciades pel temps i la profunditat del nostre Mediterrani. Text de Jordi Garriga.

MAR ENLLÀ

L’Institute for Mediterranean Studies, i el projecte SeaLit. Una illa de recerca sobre la història marítima dins d’una illa mítica.  A més dels museus i centres dedicats a la preservació del patrimoni marítim, material o immaterial, les institucions dedicades a la recerca i a la creació de coneixement en el nostre àmbit han de ser conegudes. A l’altra banda de la Mediterrània, hi ha una institució que s’ha fet un nom en el camp de la cultura marítima, una institució en què Catalunya té un espai reservat en qualitat d’amics i socis. Text: Redacció Argo.

LLOPS DE MAR

Maria Teresa Pellicer. Conservar i rememorar. Dotada d’una memòria excepcional, Maria Teresa Pellicer es va convertir en tota una cronista de la història de l’Escala sense voler-ho. De família pescadora, l’olor de mar sempre la va acompanyar, des de la platja on veia avarar les barques fins a la fàbrica on feia conserves de peix. Text de Víctor Farradellas.

EL PANYOL

Els arts de pesca als museus catalans. Igual que amb els cotxes, dins dels arts de pesca, especialment dels d’arrossegament, hi existeix tota una varietat ben diversa. Distints models que han estat adaptats per a la pesca d’espècies concretes de peixos, als diversos tipus de fons i profunditats o a les dimensions de les tripulacions, per posar-ne alguns exemples. Text de Toni Cartes Reverté.

LA XARXA

Les festes marítimes, patrimoni en evolució. De referents de religiositat popular a objecte de promoció turística. Les tradicions festives formen part del patrimoni immaterial de totes les comunitats humanes. En les festes, els membres que conformen aquestes comunitats s’hi identifiquen, reconeixen i retroben després de períodes habitualment anuals i lligats als canvis d’estacions. Text: Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana.

ROSA DELS VENTS. NOTÍCIES I AGENDA D’ACTIVITATS

DEL MAR A LA TAULA. Un mar i muntanya diferent.  La recepta del Norai, la cafeteria-restaurant del Museu Marítim de Barcelona.