El Museu Marítim de Barcelona edita un nou Argo. Conté una monografia central dedicada al surf de vela a Catalunya. El surf de vela o windsurf va néixer  a Califòrnia als anys 60 gràcies a la imaginació d’un parell de surfistes cansats de remuntar les onades amb la força de mans i braços, i va arribar a Catalunya una dècada després. En aquest As de Guia parlem de com va ser aquesta arribada i la seva evolució a partir de la veu i l’experiència d’alguns dels seus pioners.

Destaquem  també el reportatge sobre les rutes de l’esclavatge, a l’Àfrica Occidental, i la memòria de la nissaga Tintoré, naviliers vinculats al comerç marítim, des de fa gairebé dos segles.

Ja podeu adquirir aquest nou número de la revista ARGO, hivern de 2022, editada pel Museu Marítim de Barcelona i dedicada a la divulgació de la cultura i el patrimoni marítims. També podeu subscriure-us a la revista i rebre-la directament a casa vostra.

RESUM DE CONTINGUTS

Us fem un resum dels continguts que trobareu a aquest nou número.

ARGOS

El Far de Formentera. Un llagut de pesca centenari, 1922-2022. El llagut Far de Formentera es va dedicar inicialment a la pesca artesanal i més tardal servei d’abastir els fars balears. Des del 1991 és a Barcelona, destinat a programesformatius de recuperació del patrimoni marítim i la navegació tradicional. Text: Montserrat Granollers Sardà

ULL DE BOU

Les rutes de l’esclavatge. Itinerari per espais de memòria a l’Àfrica occidental. El 1994 la Unesco va crear el projecte «La Ruta de l’Esclau: resistència, llibertat, patrimoni», per promoure la recuperació dels béns tangibles i intangibles vinculats als espais de memòria de l’esclavatge des de la perspectiva del diàleg intercultural i la cultura de la pau. Aquest article descriu alguns d’aquests espais a l’Àfrica Occidental. Text: Lurdes Boix Llonch

Entrevista a M. Eloi Coly,  conservador en cap de la Maison des Esclaves a l’illa de Gorée (Senegal). “Despertar consciències a través de l’educació”

GARBÍ

Vela.  La vela catalana puja a bord de la igualtat. La Federació Catalana de Vela posa en marxa la campanya «Puja a bord de la igualtat» amb l’objectiu de garantir la igualtat d’oportunitats de les dones que formen part de la vela catalana vers els homes, potenciar-ne les capacitats i vetllar pel seu benestar. Text: Jordi Ibañez, de la Federació Catalana de Vela.

AS DE GUIA. EL SURF DE VELA

Els inicis del surf de vela a Catalunya. De Califòrnia a casa nostra, els primers anys. El windsurf o surf de vela és una modalitat d’esport nàutic que va néixer a Califòrnia a mitjan dels anys seixanta, però per a nosaltres no va ser conegut fins que va arribar a Europa uns quants anys més tard. Text: Manel Pedreira

La singladura del surf de vela a Catalunya. Bressol de futurs navegants, el surf de vela és un dels esports nàutics més populars. És una via d’accés a la navegació en vela i, per a la majoria dels practicants, un estil de vida. Text: Oscar Viñas Cabrera

Entrevista a Alexander Morales. Regatista de la classe Techno Plus i monitor del Centre Municipal de Vela de Barcelona. “A cada sessió aprens alguna cosa, no saps mai què pot passar, però el més important és quesurts relaxat i renovat.” Entrevista d’Oscar Viñas.

RUMB AL PASSAT

Midway, batalla al paradís del Pacífic. Els americans aconsegueixen refer-se de Pearl Harbor. La batalla de Midway no es pot entendre sense dos precedents, un d’importància transcendental com és el bombardeig de Pearl Harbor i l’altre de valor tàctic: la batalla del mar del Corall. Text: Sebastià Bennasar.

ELS TRESORS DEL MUSEU

Teatrins i diorames. Una obra per encàrrec. El Museu Marítim conserva una col·lecció de teatrins i diorames de caire marítim dotats de grans detalls de l’escena, realisme i un gran domini de la perspectiva. Els diorames ingressen al Museu els anys 1944 i 1946, a través d’una donació del Comitè del Pavelló del Mar de la XII i XIV Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona. Text: M. Dolors Jurado.

ENTREVISTA

Panxo Pi-Sunyer. El gran catalitzador. Periodista, editor i comunicador, Panxo Pi-Sunyer és un home de mar que de seguida va endevinar el gran potencial del surf de vela. Ell va ser de la segona fornada dels catalans que es van fer a la mar amb aquesta joguina que havia arribat de Califòrnia cap als anys setanta, i per això ell no es considera realment un dels pioners. Però sí que va ser en bona part gràcies a la seva empenta que Sant Pere Pescador començà a acollir una prova de la Copa del Món, prova que encara perdura, gràcies també a la visió i l’esforç que aleshores van tenir els responsables del càmping empordanès La Ballena Alegre, responsables, amics i col·legues d’en Panxo. Text: Jordi Garriga.

MAR ENLLÀ

La taronja entre Mallorca i el continent. La Mediterrània Occidental va ser durant segles un mar petit compartit. Sóller o Palma, Barcelona o Portvendres, València o Almeria, tots han estat ports on les petites embarcacions de cabotatge connectaven discretament productors i consumidors. Molts van ser els productes que viatjaven a les bodegues de llaguts o pailebots, i entre tots ells les taronges de Mallorca van escriure la seva pròpia història, un temps oblidada i ara recordada en una festa marítima de gran èxit. Aquesta festa que convida a recordar aquella marina que no era tan espectacular i glamurosa com la flota transatlàntica, però sense la qual les nostres comunitats no serien iguals. Text: Beppo Arancia

LLOPS DE MAR

Joaquín María Tintoré Blanc. La memòria d’una nissaga de naviliers. Fa gairebé dos segles que la família Tintoré està vinculada al comerç marítim.Gràcies a l’arxiu que ha conservat i divulgat Joaquín María Tintoré Blanc podem repassar la història d’aquest sector, des dels moderns vapors que unien Barcelona i Liverpool fins a l’actualitat, passant pel moment clau de la fundació de la companyia Trasmediterránea. Text: Víctor Farradellas.

EL PANYOL

Els grafits navals i d’embarcacions a Catalunya. La recuperació d’una font historiogràfica primordial. És extraordinària la riquesa de fonts històriques que els historiadors, erudits o investigadors poden utilitzar al llarg dels seus estudis: fonts materials o arqueològiques, artístiques, epigràfiques, numismàtiques, etnogràfiques, etc. El «grafit» és una font historiogràfica i també un bé patrimonial clau per a l’estudi. Text: Gemma M. García Hernando.

LA XARXA

Voluntariat i museus.  Els voluntaris i voluntàries als museus marítims catalans: embarcats en el mateix vaixell. El voluntariat representa una oportunitat per als museus, ja que combina dues necessitats: la de les institucions museístiques i la de les persones que volen aportar quelcom a la societat. El resultat no pot ser sinó la generació de riquesa. Les persones voluntàries acaben esdevenint un important capital també per a la nostra cultura. En el cas dels museus marítims, s’obren, a més, interessants possibilitats amb les embarcacions històriques. Text: Redacció Argo.

ROSA DELS VENTS. NOTÍCIES I AGENDA D’ACTIVITATS

DEL MAR A LA TAULA. L’escabetx. Un clàssic revisitat. La recepta del Norai, la cafeteria-restaurant del Museu Marítim de Barcelona.