Arribava puntual cada matí, ben d’hora, després de fer unes piscines. Fes bo o plogués, cada dia. Entrava a la biblioteca, saludava: “Bon dia, com esteu?” i anava cap a la taula del fons on desplegava el seu portàtil. Ens va anar demanant tots els diccionaris i enciclopèdies, volia omplir una mancança, volia crear un diccionari mariner en català. Això ho va fer durant mesos, anys, per recollir i buidar tota la informació, tots els termes nàutics que trobava als diccionaris i llibres marítims. Si un llibre tenia un glossari de termes mariners també el buidava.

Era seriós, discret, tenaç, incansable i molt correcte. El diccionari anava agafant forma i li costava donar-ho per enllestit. Quan semblava que ja no quedava cap document d’on treure suc calia ampliar, millorar el text o trobar noves imatges.

Varen passar vuit anys, entremig va tenir problemes de salut i s’aferrava a la seva passió, al seu diccionari per tirar endavant. Quan tenia prou forces per sortir venia al Museu perquè calia continuar la feina. Al cap de vuit anys es va sentir amb cor de donar la feina per acabada. Totes les dades quedaren recollides en una web. Diccionari de Lèxic Mariner, recopilat per Washington Garcia la va batejar. Així neix el vocabulari marítim català més complet que existeix. Acull els termes marítims de tots els àmbits: els vaixells, els esports, la meteorologia, el medi natural, la ciència, el dret, l’enginyeria naval, etc. El major avantatge? No calia donar per enllestida la feina, l’edició en línia li permetia actualitzar i esmenar les dades dia rere dia.

A la introducció del Lèxic mariner en Washington va redactar una autèntica declaració d’intencions. Entre altres coses afirma:

L’objectiu final és aplegar en un únic vocabulari tot allò que té a veure amb la mar i que generalment queda dispers en vocabularis específics molt especialitzats i no sempre accessibles”.

“Lèxic Mariner ofereix una eina de treball útil que vol ser també un estímul per avançar en un millor ús de la terminologia correcta en català i, més enllà, en un millor coneixement de les coses de la mar de la cultura catalana”.

Washington Garcia

El seu desig era que fos una obra útil, el seu anhel era que perdurés en el temps, havia de ser la seva contribució en aquesta vida.

Hi ha un munt de gent agraïda per l’enorme generositat d’en Washington. Una d’elles, la traductora del Robinson Crusoe al català, Esther Tallada, mostra el seu agraïment dins les pàgines finals d’aquesta novel·la “L’ajuda que vaig rebre va ser decisiva per poder presentar al lector una traducció plausible, contrastada i ben documentada… Agraeixo les hores, la paciència i les explicacions detallades...”

Una de les il·lusions d’en Washington era que el museu heretés el diccionari, l’acollís, li donés difusió i un lloc estable; va costar força, però ell amb el seu afany i la seva perseverança ho va aconseguir. El seu llegat, tota la feina feta durant dues dècades, queda preservat i integrat a la web del Museu Marítim de Barcelona.

Ara, que ens ha deixat, ha pogut marxar satisfet i tranquil perquè marxa amb els deures fets i amb una obra magnífica a l’abast de tothom.