Sacsejant les narratives dels museus

En els darrers anys des dels museus s’està fent un gran esforç per incorporar la presència de la dona en les seves narratives i superar uns relats que les ha mantingut al marge dels discursos oficials. Paral·lelament hi ha altres grups socials que també reclamen sortir de la invisibilitat a la qual s’han vist tradicionalment rellegats i que la seva realitat sigui presa en consideració a les nostres institucions: homosexuals, migrants, persones amb malalties diverses, etc.

Els equips que treballem en projectes públics tenim una certa obligació de sacsejar discursos i narratives dels museus, defugir els relats hegemònics i patriarcals i permetre l’entrada d’altres visions per fer les nostres institucions més inclusives, més participatives, i amb una mirada més ampla i subversiva.

Des del Grup de Reflexió Museus i públics, integrat per tècnics de diveros museus de Barcelona, es va acordar engegar un programa d’activitats conjunt que posi de manifest el nostre compromís, també, amb la diversitat sexual, al llarg del mes de juny, aprofitant que el dia 28 de juny se celebra l’orgull LGTBI. Aquesta unió ens permet encoratjar-nos els uns als altres, facilitar-nos informació i recursos, potenciar exponencialment la difusió i traspassar visitants, d’aquí que sovint organitzem programes col·laborativament.

I és, també, el nostre compromís amb la diversitat sexual i de gènere

El primer pas va ser posar-se en contacte amb el Centre LGTBI de Barcelona, que va acollir la iniciativa amb molta il·lusió i va organitzar una sessió de formació amb el sociòleg Miquel Missé, activista pels drets del col·lectiu transgènere i transsexual, per tal que a l’hora de desenvolupar les propostes tinguéssim una visió general de diferents aspectes relacionats amb la diversitat sexual, afectiva i de gènere.

Museus LGTBI

Un any i mig més tard –amb tota una pandèmia entremig- aquella empenta s’ha concretat en activitats molt diverses, que van des d’una exposició temporal al Museu Marítim de Barcelona a visites comentades, itineraris senyalitzats, concursos, tertúlies, debats… Tot un seguit de propostes destinades –com recull el dossier de premsa- a analitzar les diversitats dels cossos, a rellegir usos i costums històrics, a destacar trajectòries personals d’activistes i a descobrir les facetes ocultes d’artistes, entre altres qüestions.

Els museus que participen en aquesta iniciativa són set: la Fundació Joan Miró, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i els Museus de Sant Cugat del Vallès.

El paper del Centre LGTBI de Barcelona i del seu director, l’Andreu Agustín, ha estat decisiu per tirar endavant la iniciativa. A banda de la formació inicial, des del Centre ha fet possible que els equipaments que ho necessitessin comptessin amb l’assessorament d’un expert, en Víctor Ramírez Tur, que ha liderat tant les activitats del MNAC com de l’MMB i ha acompanyat els altres museus. A més, el Centre també s’ha ocupat de tota la campanya de difusió, que ha portat com a lema Museus LGTBI i ha creat una web on s’hi poden trobar totes les propostes.

Això no s’acaba aquí

Aquest programa d’activitats amb clau LGTBIQ, com dèiem a l’inici, s’ha d’entrendre com un compromís més en aquesta trajectòria d’incorporar altres relats als discursos dels museus, posar al centre allò que fins ara estava en la marginalitat, anar abandonant els discursos tradicionalment patriarcals, per generar-ne d’altres més inclusius amb l’alteritat. Un compromís a continuar treballant, també, la mirada LGTBIQ.