Col·lecció Martí Barrionuevo.  Ca 1920,  negatius dels ports de Barcelona i València. MMB

Com a estudiants del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural estem fent pràctiques al Centre de Documentació del MMB, i durant aquests últims dies hem pogut participar en el procés de digitalització i catalogació d’uns negatius molt especials.

Una de les tasques fonamentals del Museu és documentar els seus fons, especialment aquells que sabem que irremediablement acabaran desapareixent amb el pas del temps a causa de la seva composició. Un bon exemple d’això és aquesta digitalització i documentació.  

Cap al 1997 ingressem, mitjançant una donació del Sr. Martí Barrionuevo, un grup de negatius de ca. 1920 amb vistes panoràmiques –fetes a partir de quatre fotografies unides- del port de Barcelona, una del port de València i una darrera d’un port encara no identificat, tot i que pensem que també podria ser València. Si voleu ajudar-nos a documentar les fotografies podeu visitar el nostre flickr  

Es tracta de negatius invertits sobre un suport de nitrat de cel·lulosa, tècnicament anomenats contratipus, i en forma de làmina semirígida especial per a impremta. El seu revers rugós permetia el retoc de les imatges amb llapis quan es volia corregir defectes o amb laques especials sobretot per a crear cels blancs o tapar parts de la imatge, com si fos un Photoshop de l’època.  

L’objectiu últim d’aquests negatius era el de poder fer les planxes d’impressió necessàries per a editar imatges impreses. Aquesta tècnica es denomina fotocolografia o fototipia, procés que es feia servir especialment als anys 1920-1930. Sabem que les imatges que avui apreciem en aquests negatius s’acabarien plasmant en  postals panoràmiques, tot i que encara s’està investigant el taller de procedència.

Malauradament, és un material que es degrada molt fàcilment i és altament inflamable, raons per les quals era important digitalitzar-lo i conservar-lo bé.  La feina se li ha encarregat al fotògraf-conservador Pep Parer (professional col·laborador de l’Arxiu Fotogràfic) el qual va explicar que a causa de les ondulacions que pateixen els negatius, cal digitalitzar-los amb càmera, taula de reproducció i caixa de llum. D’aquesta manera, es van fer fotografies parcials emmascarant la llum amb cartolines negres, per a unir-les posteriorment amb programes d’edició, aconseguint una imatge completa de gran resolució.

Un cop documentat, cal desar-los en fred i en la foscor, condicions necessàries per a aturar, en la mesura del possible, el procés inevitable de degradació del nitrat i així assegurar la seva conservació el major temps possible.

Gràcies a això es van poder descobrir alguns detalls curiosos que havien passat desapercebuts fins ara. És el cas d’aquesta fotografia en la que veiem dos velers navegant davant del port de Barcelona, però que en realitat són la mateixa embarcació. L’autor va fer varies fotografies per unir-les en la panoràmica final i mentre les anava fent el veler anava avançant apareixent així diversos cops. Per a dissimular-ho va retocar la imatge posteriorment esborrant el número de la vela en un dels vaixells.

Col·lecció Martí Barrionuevo.  Ca 1920,  negatiu del Port de Barcelona. MMB