Els remolcadors són embarcacions relativament petites però molt potents, destinades especialment, com diu clarament el seu nom, a remolcar altres embarcacions o objectes flotants. El més habitual és veure-les ajudant als grans vaixells a maniobrar dins de port. Finalment, també participen esporàdicament en operacions de salvament o d’extinció d’incendis. Avui dia es tendeix a separar-los en dos gran grups, els remolcadors de port, els de tota la vida, i els d’altura o de salvament en mar oberta.

Recentment hem rebut la donació d’una fotografia estereoscòpica, sobre vidre, gentilesa del Sr. Jaume Cifré.  Aquesta foto, excepcional, ens porta el record dels remolcadors del port de Barcelona i la seva història, més rica del que sembla.

La prehistòria dels remolcadors

En certa manera, la primera aplicació de la màquina de vapor en la marina va ser una feina de remolc, ja que els seu autor pretenia substituir als cavalls que arrossegaven  barcasses pel riu Forth i el canal del Clyde, a Anglaterra. Amb aquesta finalitat, l’any 1802 Lord Dundas va promoure la construcció d’una petita embarcació que es faria famosa amb el nom de Charlotte Dundas. Aquesta nau portava com a novetat una màquina de vapor Watt de 10 cv, dissenyada per William Symington. Una roda de pales, propulsada per aquesta màquina, va permetre arrossegar dues barcasses de 70 tones al llarg de gairebé 20 milles. Però malgrat l’èxit, la por als possibles desperfectes que el moviment de les pales podien causar a les parets dels canals va fer que els propietaris de gavarres preferissin quedar-se amb els cavalls.

Els primers remolcadors del port de Barcelona

El primer remolcador a vapor utilitzat a Barcelona va ser una embarcació nomenat molt encertadament Remolcador, construïda íntegrament a la ciutat. Va ser, a més a més, el primer remolcador espanyol. No en sabem gran cosa d’ell. Per exemple, que la nau pròpiament dita (buc i superestructura) havia estat feta a les drassanes i tallers de Pedro Sisteré (la Barceloneta), i la màquina era obra de la foneria de José White (també a la ciutat, al carrer de l’Om). Les calderes eren filles dels Talleres Nuevo Vulcano.  Aquest remolcador pioner va ser avarat al port el 26 de gener de l’any 1849, i va esdevenir tota un festa, amb la presència de diverses autoritats, les quals, acabada la cerimònia pública, van continuar manifestant la seva alegria en privat al ja famós “Café de las Set Portes”.

El Remolcador era un vaixell de fusta, petit, d’unes 31 tones i 30 cv de potència, que es movia gràcies a dos rodes de pales; tenia dues xemeneies transversals i dos timons, un a proa i un altre a popa, per donar-li el màxim de maniobrabilitat. A més dels serveis habituals dins del port, era utilitzat també per portar bastiments construïts a drassanes de la costa catalana (com per exemple Blanes, Arenys o Vilassar) fins a Barcelona per arborar-los i equipar-los. Els dies festius també prestava servei, portant gent a passejar. Però pot ser la més curiosa o interessant de totes les seves activitats va ser la d’escoltar i portar el pavelló de l’Ictíneo I, el primer submarí d’en Monturiol, en la seva primera prova pública, el 23 de setembre de 1859.

A partir d’ací, molt ràpidament, va generalitzar-se l’ús de vaixells a vapor en tasques de remolc. Aquí entra en la narració el Montjuich, el primer amb aquest nom a Barcelona. Aquesta nau, a més a més, va ser el primer vaixell amb buc de ferro construït a “La Maquinista Terrestre y Marítima”. Es tractava d’una embarcació d’uns 25 m. d’eslora, 4,5 m. de mànega i gairebé 3 m. de puntal, amb una potència de 40 cv. Va ser avarada el 18 de juliol de 1857 a la platja de la Mar Bella. Propietat dels germans Vicenç i Jacint Torner, va prestar diversos serveis al port, fins que el 28 de setembre de 1862 una explosió a les calderes el va enfonsar, provocant a més 4 morts i 4 ferits.

Però la història dels grans remolcadors i de les empreses i empresaris dedicats al negoci comença amb el Montseny, el vaixell de la foto segurament, que sembla haver estat construït al 1866 a les “Drassanes del Languedoc”, a Cette. Era una embarcació de ferro, d’unes 112 tones, amb 25,80 m d’eslora, 5,64 m de mànega i 2,80 m. de puntal. Portava una màquina de 150 cv i anava propulsat per dos rodes de pales. Eren característiques les seves dues xemeneies transversals. El seu primer propietari va ser Josep Roselló i Maspons, però després la propietat va quedar disseminada entre diverses persones amb petites participacions, fins que, en un moment donat, va passar a ser, com els altres del mateix nom, propietat de “Vapores Remolcadores de Barcelona”. Va ser desballestat a finals del 1899. D’aquest remolcador en tenim dos documents gràfics en forma de pintura a l’oli, avui al Museu Marítim de Barcelona; una de A. Arrec (nº d’inventari 2223) i un altre de F. Hernández Monjo (nº d’inventari 5659).

El següent de la nissaga, el Montseny II, era una mica més petit que l’anterior, amb unes 74 tones. Construït al 1873 a Marsella i matriculat a Barcelona el mateix any, es va inscriure com propietat també de Josep Roselló. Era de característiques molt semblants al seu antecessor, però un xic més petit: 22,18 m d’eslora, 4,86 m. de mànega i 2,70 m. de puntal. Tenia una potència de 150 cv i anava propulsat per rodes de pales. Va causar baixa per desballestament al 1896.

Encara hi ha un tercer, era en realitat un petit vaixell reaprofitat, nomenat Vencejo abans de ser rebatejat com Montseny III. Va començar la seva nova vida com a remolcador al 1875, però havia estat construït al 1871 a les drassanes de “La Seyne”, a Toló. El gener del 1875 va passar a ser propietat del ja conegut Josep Roselló i d’altres. Finalment, al 1906 va integrar-se en “Vapores Remolcadores”. Amb buc de ferro, tenia un desplaçament de 21  tones i 13,80 m d’eslora, 3,56 m de mànega i 1,50 m de puntal. Ara ja no es tracta d’un vaixell de pales, sinó d’una embarcació amb hèlix. Cap el 1924 va ser venut i va acabar prestant servei com remolcador al port d’Almeria.

“Vapores Remolcadores de Barcelona”

Al 1884 va ser fundada a la ciutat l’empresa “Vapores Remolcadores de Barcelona”, primera experiència a Espanya d’una societat dedicada al negoci del remolc amb una flotilla pròpia. Sembla que era la continuació de les activitats de Josep Roselló (que hem esmentat més amunt), ara amb altres socis. Aquest empresa va esdevenir la propietària dels Montseny, ja en funcionament amb anterioritat. El seu Director-Gerent va ser, durant molts anys, Zenó Torner i Subirà.

Un interessant document a tenir en compte sobre aquesta empresa és una aquarel.la de Pineda, conservada actualment al Museu Marítim de Barcelona i de la qual ja hem fet esment abans. Sempre ha estat costum de les empreses navilieres tenir una pintura, un retrat, de les seves embarcacions; aquesta aquarel.la sembla ser un retrat de família d’aquesta empresa, en un moment en que era propietària dels tres vaixells homònims: Montseny, Montseny II i Montseny III. A més a més del valor d’incloure els tres remolcadors homònims, ens permet comparar visualment mides i característiques. Forma part de la col·lecció del MMB. de Barcelona amb el nº d’inventari 121.

Aquesta empresa va tenir altres remolcadors famosos, com ara el Cataluña (que va prestar servei a Barcelona ni més i menys que 63 anys de servei), el Montserrat i, naturalment, un altre Montseny. Sembla com si el nostre port no pogués passar sense tenir-ne un amb aquest nom a les seves aigües.  En tot cas, malgrat les successives crisis, l’empresa va anar tirant fins que, al 1924, va passar el relleu a un altre societat, “Remolcadores de Barcelona S.A.”, inseparable de la història recent del port de Barcelona. Però aquesta és una altra història.

Enric Garcia, Director del Museu Marítim de Barcelona