Em dic Josep Coté i Abós; vaig ser violinista i fotògraf del transatlàntic “Marquès de Comillas”, durant les dècades dels 30, 40 i 50. Durant tots aquests anys vaig capturar amb la meva càmera la vida quotidiana del vaixell, retratant passatgers i tripulació, les ciutats on fèiem escala…vaig fer centenars i centenars de fotografies! Amb una selecció de les meves imatges, el Museu Marítim de Barcelona ha fet una exposició, que s’inaugura el proper dijous 10 d’octubre, a les 19 hores, a l’espai de les Botigues de la Generalitat: “Josep Coté, Fotògraf a bord. Fotògraf de dia, violinista de nit”. Aquest sóc jo!

 

Abans de parlar de les meves fotografies, deixeu que us expliqui una mica la meva vida. Vaig néixer el 19 de de gener de 1984 a Castillazuelo (Osca), ben allunyat del mar. Però no van passar molts anys fins que m’hi vaig apropar: Em vaig traslladar a Barcelona per treballar com a músic en locals del Paral·lel. A partir de 1930, el mar va formar part inherent de la meva vida al embarcar-me com a violinista en el paquebot Marqués de Comillas. A bord, vaig exercir la meva professió de músic i també em vaig dedicar a la meva gran afició: La fotografia.

 

El meu entorn de treball, el Marqués de Comillas era un dels paquebots de la Compañía Trasatlántica Española que cobria sobretot la línia Barcelona-Nova York. Durant més de trenta anys (1928-1961) va transportar milers de passatgers de primera, segona i tercera classe, i també emigrants. En el període de la guerra civil, però, va interrompre la seva activitat habitual per donar servei com a vaixell hospital. Després de finalitzar la guerra, va reprendre els seus viatges cap a Amèrica fins que, a l’any 1961, mentre el reparaven a Astano (El Ferrol), va patir un greu incendi que va finalitzar amb la seva vida.

 

 

Al llarg dels trenta anys que vaig treballar al Marqués de Comillas, vaig ser el seu cronista de bord: vaig immortalitzar tant les feines rutinàries dels meus companys (des dels oficials fins als cuiners i cuineres) com els seus moments d’esbarjo, i molts volien una fotografia com a record seu i posaven, relaxats, davant la meva càmera.

 

 

La meva afició per la fotografia em va dur a utilitzar diverses càmeres, que aconseguia en els meus viatges internacionals. Fins i tot vaig experimentar amb un format molt poc habitual: En una mateixa pel·lícula de 35 mm feia fotografies quadrades, un format molt rar a l’època ja que molt poques càmeres ho permetien. També, a bord del Marqués de Comillas, vaig muntar el meu propi laboratori fotogràfic, on revelava els rodets i en feia les còpies en paper. Podeu veure alguns dels objectes del meu laboratori i algunes de les meves càmeres preferides a l’exposició!

 

 

 

 

 

Les imatges i objectes que contempleu han arribat fins aquí gràcies al meu net polític, Antoni Millán, que va trobar una maleta meva amb 544 negatius, i també càmeres fotogràfiques i material de laboratori que havien quedat oblidats. L’Antoni va prendre cura del meu llegat i en va fer donació al Museu Marítim el novembre de 2018. Així puc mostrar-vos les meves imatges aquí al Museu, però no sols aquí: També les podeu veure en el compte d’Instagram que l’Antoni Millán va obrir al meu nom: @josepcote. Qui m’ho havia de dir que, ara que tindria 125 anys, seguiria compartint les meves fotografies, avui a través de les xarxes socials!

 

 

Aquesta exposició ha estat realitzada per l’equip de l’MMB, i comissariada per Elisa Bonet i Silvia Dahl, amb la col·laboració d’Albert Bonnin.