Sens dubte, una de les atribucions que singularitza els museus temàtics, com és el cas dels marítims, és la riquesa pels objectes que hi formen part de les seves col·leccions. Una riquesa que atorga l’apassionant complexitat en la seva gestió, per exemple, de la documentació, la catalogació, recerca, conservació, restauració i també, la reproducció fotogràfica, entre altres.

Quan veiem la reproducció fotogràfica d’una de les peces de les col·leccions publicada en un llibre, com és el cas del magnífic model de navili que encapçala aquest post, lloem la gran perícia per part del modelista naval, rememorem la virtuosa feina dels mestres d’aixa en la construcció de bastiments capaços de solcar tots els mars i, fins i tot, admirem els grans navegants que hi governaven aquests grans velers. Però, darrera aquesta imatge, també hi existeix l’habilitat del fotògraf al qual hem encarregat el reportatge. Un fotògraf polivalent que s’adapti a la complexitat de les nostres col·leccions: des de la digitalització d’un document de petites dimensions fins a la fotografia d’una embarcació a tamany real.

Fa poques setmanes li varem demanar al fotògraf Pep Parer la realització d’un reportatge fotogràfic sobre un conjunt d’objectes dels que ens urgia la seva digitalització per a un nou projecte en el que estem treballant. 

Aquest navili, un model de drassana, era una de les peces més grans (no la més gran!). Les seves dimensions (330 x 420 x 165 cm) , el fan destacar entre els models de vaixell que es poden visitar en l’exposició inaugurada fa poc, 7 vaixells, 7 històries. Està ubicat sobre una tarima de fusta, per a encaixar el discurs sobre la guerra i el conflicte naval. Les grans dimensions del vaixell i la complexitat del cordam, amb desenes de caps, seria un dels majors reptes pel fotògraf. Hem de pensar que durant anys hem utilitzat reproduccions fotogràfiques en les quals el magnífic fons de les arcades de les Drassanes Reials fa difícil veure bé l’aparell del veler. I per això caldria enginyar-se un gran fons neutre en la mateixa sala d’exposicions, per a ressaltar el cordam.

Hem pensat que seria curiós compartir algunes de les imatges del procés fotogràfic doncs acostumem a veure les reproduccions dels objectes, però no el seu making of.