Benvinguts i benvingudes a tots! Sóc Rebeca, graduada en Història de l’Art. He volgut participar en el blog del Museu Marítim de Barcelona, ja que vaig realitzar les pràctiques a aquesta institució. Va ser una experiència molt satisfactòria, encara que amb la Covid-19 no vaig poder gaudir-la com m’hagués agradat. Primer de tot, vaig escollir el Museu Marítim, perquè des de la infància he estiuejat prop del mar. Des de petita, la meva família i jo hem passat tots els estius a les platges valencianes i sempre he tingut adoració pel mar. Per mi, el fet d’olorar l’aigua salada em produeix una sensació enriquidora i em transporta a instants de felicitat. A més, volia realitzar les pràctiques a l’arxiu fotogràfic, ja que totes aquelles imatges marítimes em recorden als meus estius prop del Mediterrani.

És increïble com unes fotografies poden transportar-te a la història. Si ens fixem en les imatges de l’arxiu fotogràfic del Museu Marítim, trobarem un món de records i vivències dels nostres avantpassats del Port de Barcelona. Veiem imatges de dones cosint les xarxes dels pescadors, banyistes fent el vermut als anys setanta a la platja de la Barceloneta, de vaixells, de nens caminant cap a la platja amb els abillaments de la dècada, dels embarcaments…, d’infinituds de records dels segles anteriors.

Les fotografies de l’arxiu ens ensenyen tant les diferents tipologies de vaixells, com la vida quotidiana de diverses èpoques. Totes aquestes imatges m’han impregnat d’història i poesia. Moltes vegades una fotografia amaga una història al seu interior, només amb mirar-la ens ensenya més que amb paraules, ja que és capaç de capturar un moment fugaç i mostrar-ho. És per això que he volgut explicar tot el que amaguen aquestes fotografies marítimes i comparar-ho amb la poesia.

Observant les fotografies de l’arxiu m’ha fet recordar els poemes de Rafael Alberti en el seu llibre Sueños del Marinero(1). A la seva poesia es pot fusionar totes aquestes escenes que ens ensenya el museu. L’autor ens parla de la sensibilitat de la mar i fins i tot ens crea imatges íntimes de la vida marítima

A la sombra de una barca,

fuera de la mar, dormido.

Descalzo y el torso al aire.

Los hombros, contra la arena.

Y contra la arena, el sueño,

a la sombra de una barca

fuera de la mar, sin remos.

El verde adhelí

La poesia d’Alberti comparada amb les fotografies del MMB, em fa transportar als meus estius prop de la vora del mar.

Post escrit per Rebeca Barroso, alumna en pràctiques del Grau d’Història de l’Art (UB)

(1) ALBERTI, Rafael. Sueños del marinero, Madrid, Mondadori, 1998, p. 19.