• Home / Foto de mar / La fotografia és accessible per a les persones amb discapacitat visual

La fotografia és accessible per a les persones amb discapacitat visual

  • Foto de mar
  • 19.11.2012
Les exposicions fotogràfiques són accessibles a les persones amb discapacitat visual. Actualment, hi ha diversos recursos que poden convertir  la imatge fotogràfica en relleu, de manera que les persones amb problemes de visió poden captar allò que l’autor vol expressar a través del sentit del tacte, tocant la imatge en relleu amb les mans.



Vista de l’exposició “Gent de Port. Barcelona, 1980” MMB

Els problemes de visió  no afecten de la mateixa manera a totes les persones amb discapacitat visual. Hi ha persones cegues, d’altres amb restes de visió, d’altres amb pèrdua de la percepció dels detalls o bé qui té una escassa percepció de la profunditat, etc. Per això és important acompanyar la imatge amb la descripció del que els ulls de les persones vidents capten amb la mirada i permetre que la persona que ho necessiti pugui acostar-se al màxim a la imatge fotogràfica exposada.

Les làmines en relleu han de ser d’un material resistent al tacte i d’unes mesures abastables a l’envergadura dels braços. Hi ha diferents possibilitats a l’hora d’escollir la textura del material  per a convertir la imatge en relleu. Tot dependrà de si es vol reproduir amb color o no, de si és important que les imatges puguin ser resistents al pas del temps  i del pressupost que disposem.
Una de les possibilitats és utilitzar làmines thermoforn, fetes sobre un plàstic rígid, com el p.v.c,  utilitzant calor per donar diferents altures i crear capes en relleu amb les formes que es vol donar i per diferenciar-les entre elles. Permet diferenciar colors, zones, textures afegir símbols i caràcters en braille. Les làmines fetes amb aquest sistema no s’erosionen amb el temps i són de fàcil manteniment.

Làmina Fúser. MMB

Les làmines fúser és una altra opció. Es tracta d’un mètode senzill, sols permet reproduccions en blanc i negre, i és el més econòmic però també el menys resistent i es desgasten  fàcilment. A través d’un paper especial, anomenat microcàpsules, es dissenya el que es vol posar en relleu. Tot seguit s’imprimeix amb una màquina làser (de baixa temperatura), o bé el fotocopiat es passa per una font de calor (forn fúser) que fa que les parts pintades en el paper microcàpsula absorbeixin el calor i es dilatin, tot apareixent el relleu que pot ser identificat per les persones amb discapacitat visual.

Alguns museus francesos, com el Quai Branly o el Centre Pompidou han creat uns dispositius tàctils d’imatges fotogràfiques fetes en planxes d’acetat superposades per crear relleu. Aquest material és modelable i molt càlid, ja que l’acetat està composat sobretot per cotó. A més aquest material permet reproduccions en color i és molt resistent, però en canvi suposa un cost elevat. Aquest recurs també és el que es va utilitzar en l’exposició “La terre vue du ciel” o “Bestiaux” de Yann Arthus-Bertrand .

Sigui quin sigui el sistema utilitzat, la imatge en relleu sempre ha d’anar acompanyada d’una descripció detallada que permeti a la persona amb discapacitat visual evocar allò que està tocant, el que l’autor vol mostrar, que ens vol fer sentir. Una possibilitat és acompanyar la làmina en relleu d’un text en braille  i en macrocaràcter  (d’un cos mínim com el de l’arial 18). Una altra possibilitat és a través de l’audiodescripció, sigui mitjançant una audioguia o bé amb l’ajut d’una professional d’atenció al visitant amb discapacitat, que va detallant els elements que apareixen a la imatge, l’ordre que tenen, les relacions que s’estableixen entre ells, les proporcions, la composició… .


Planes d’acetat superposades. Exposició “La terre vue du ciel” de Yann Arthus-Bertrand

Les làmines i el text descriptiu s’han de disposar  seguint les recomanacions del disseny universal, les que van bé per a totes les persones, incloses les persones amb discapacitat: una alçada situada entre 0,80 i 1,10m, a una zona d’abast situada entre 0,40 i 1,35m. i damunt d’un plànol inclinat d’entre 30 i 40º, per facilitar la seva lectura i interpretació.


Espai tàctil de  l’exposició “Titànic The Exhibition”, al Museu Marítim de Barcelona. MMB
El Museu Marítim de Barcelona adapta per a persones amb discapacitat visual les exposicions fotogràfiques que organitza periòdicament. Les adaptacions es duen a terme amb el suport i assessorament de l’ONCE. Es tracta d’exposicions de petit format i de curta durada situades al vestíbul del museu. Amb la col·laboració i el treball conjunt amb els comissari i autors de les fotografies, seleccionem aquelles fotografies més representatives.
Exposició ” Ilala, l’estrella del llac Malawi”. MMB
L’autor de les imatges escollides remarca allò que és més essencial, el que vol transmetre. L’element més important es tradueix en un dibuix clar i esquemàtic, i la resta d’elements que acompanyen a la imatge central, es reprodueixen amb diferents textures que ajuden a diferenciar cadascuna de les formes. El material utilitzat són les làmines fúser, que s’enganxen damunt d’un cartró pluma per donar-li més consistència. Un text en braille amb la descripció de les imatges feta pel propi autor, acompanya les làmines en relleu. El textos explicatius i informatius de l’exposició també es transcriuen en dossiers en braille, amb l’objectiu de que les persones que utilitzen aquest llenguatge comunicatiu puguin accedir a la informació.  

Espai tàctil a l’exposició “Ilala, l’estrella del llac Malawi”, al Museu Marítim de Barcelona



Espai tàctil a l’exposició “Gent de Port. Barcelona, 1980”, al Museu Marítim de Barcelona

Com a activitat complementària a l’exposició, organitzem visites guiades per a persones amb discapacitat visual. L’autor de les fotografies és qui condueix les visites, ja que és qui millor pot transmetre les sensacions de les imatges, l’art de les fotografies i donar resposta a totes les qüestions i percepcions que generen a cadascuna de les persones que hi participen.

Text en castellà:

Post escrit per Teresa Soldevila. Responsabilitat Social. MMB

Edició: Dolors Bernal. Centre de Documentació Marítima del MMB

exposicions

TAMBÉ ET POT AGRADAR...

  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí