Les primeres fotografies del fons marí

  • Foto de mar
  • 07.06.2014




Puisqu’on arrive à prendre sans difficulté un paysage en plein air, pourquoi, me disais-je, ne parviendrait-on pas à faire une photographie au fons de la mer? Il ne doit pas y avoir d’obstacle invincible à ce q’une plaque photographique soit impressionnée dans les mêmes conditions” (Louis Boutan)




Una de les primeres fotografíes de Boutan (Col·lecció F. Malagelada)



En relació a l’exposició en la que estem treballant des del Museu Marítim i sobre la que us varem introduir setmanes enrere, us presentem una de les peces protagonistes que hem escollit: la primera caixa estanca (rèplica) que el biòleg marí Louis Boutan, va inventar en la seva aventura i repte per fotografiar el fons marí, i amb la que es van fer les primeres (conegudes) fotografies des del fons del mar (1893).





Primera caixa estanca de Boutan (rèplica). Col·lecció A. Clarós



Càmera model Detectiu. Col·lecció A. Clarós
Boutan (1859-1934) va ser un científic apassionat per la flora i fauna marina. Durant les seves investigacions en aigües de Banyuls-sur-Mer (França), equipat amb un escafandre semi-autònom, li va causar tal impressió el fons marí, que se li va despertar una necessitat imperiosa per obtenir un “souvenir” visual de tot allò que anava descobrint i així certificar què és el que observava sota les aigües. I d’aquesta manera va ser com es va decidir a fer fotografies. Boutan sabia que la fotografia submarina tenia uns reptes que fora de l’aigua no existien. Principalment, calia protegir la pròpia càmera fotogràfica de la humitat i salnitre del mar, i també de la pressió del medi. Per altra banda, sabia que el fons marí és un medi fosc ja a partir de pocs metres de profunditat. En efecte, el repte de fer fotografia sota el mar tenia tots els factors en contra: aigua, foscor, incessant moviment de peixos i algues.

En aquest aventura, de la que era molt conscient sobre el seu paper pioner, no comptava amb estudis o experiències anteriors. Una aventura apassionant i no exempta d’algun desànim puntual que ell mateix confessaria en els seus escrits.




Retrat de Boutan (Col·leccio F. Malagelada)



Les primeres fotografies realitzades per Boutan requerien uns temps d’exposició de 10 minuts, i fins i tot, algunes necessitarien fins a 30 minuts. No obstant reconèixer que aquests primers resultats no eren del tot satisfactoris, aquell mateix any va preparar una comunicació per a l’Acadèmia de Ciències de Paris explicant les seves experiències que van provocar un gran ressó en la premsa mundial. L’any 1894 la revista La Science Illustrée va publicar aquesta comunicació presentant-la com una de les més grans curiositats fotogràfiques de l’any.



http://www.pinterest.com/pin/352547477053310754/
Gravat de l’època (col·lecció A.Clarós)



En les seves investigacions i experimentacions per aconseguir fer fotografies i millorar els resultats, va fabricar fins a 4 aparells. Amb l’últim va realitzar una fotografia a 50 metres de profunditat. Les experiències sobre la fotografia submarina estan recollides en el llibre que va publicar l’any 1900, La photographie sous-marine et les progrès de la photographie. Sens dubte, una lectura molt recomanable per introduir-nos en el repte de fotografiar sota l’aigua en un temps en el que la fotografia en general despuntava envers a un ús més a l’abast del gran públic, i del que, amb els pocs mitjans i coneixements sobre el medi marí, però amb molta valentia, Boutan aconsegueix fer les primeres fotografies submarines.
Alguns d’aquests materials sobre les experimentacions de Boutan, junt amb més de 100 càmeres submarines originals datades de finals del XIX fins a l’actualitat, els podreu veure en l’exposició  “CÀMERES DE FOTOGRAFIA SUBMARINA. El repte de fotografiar sota l’aigua”, del 23 d’octubre de 2014 al 25 de febrer de 2015 al Museu Marítim de Barcelona


Post escrit per Silvia Dahl- Arxiu Fotogràfic-
Àrea de col·leccions i coneixement del Museu Marítim de Barcelona

  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí