Una sessió amb participants de luxe

 

El passat dimarts 8 d’octubre ha tingut lloc la sessió d’identificació de fotografies sobre el Reial Club Marítim de Barcelona i hem comptat amb uns convidats de luxe. Entre ells, en Joan Granados i Duran  escollit president  a l’assemblea del Club el 18 de desembre de 1980, en Jaime Pérez i Mateu vicepresident, i  Jordi Maseras que fou durant quatre anys comodor del club.

 

Una de les singularitats del club, a banda de la seva longevitat – es creà l’any 1902 sota el nom de Real Club de Barcelona però els seus antecedents es remunten al 1879- és que tingué com a seu social i base marítima fins a cinc edificis. Tres d’ells foren instal·lacions flotants  i les dues darreres edificis a terra. Per al club l’edifici més estimat sens dubte va ser l’inaugurat el cinc de juliol de 1914 i dissenyat per l’arquitecte Enric Sagnier. Ens podem enorgullir que a les nostres col·leccions comptem amb unes inèdites imatges que es tenen a dia d’avui que documenten gràficament  l’edifici en construcció.

 

 

L’any 1959, l’edifici fou derruït, però la seva bella estampa perdura en la memòria dels socis i dels ciutadans de Barcelona. En paraules d’Enric Sagnier “Se ha procurado que su exterior como su interior tuvieran algo de Casino, algo de barco y algo de faro». Per la seva planta circular i la torreta que coronava la cúpula, el socis del Club Marítim el van batejar com la “Bombonera” o “la botella de Calisay”.

 

Deixant de banda la seva estètica modernista al gust de l’època, el nou edifici significà oferir als socis unes instal·lacions sense parangó als clubs nàutics i marítims de l’època.  Comptava amb salons i galeries, sala de juntes, billars, biblioteca, restaurant, gimnàs, sala d’armes, hall, vestuari, i magatzem d’embarcacions.

 

Aquest edifici fou expropiat per alliberar espais per a la construcció de l’Estació Marítima.  El sr. Granados i el sr. Pérez Mateu evoquen amb força nostàlgia aquesta època en què “el Club era dels socis”, hi havia un fort sentiment de pertinença, entre d’altres raons perquè la construcció del nou edifici es va pagar únicament amb l’aportació econòmica del soci.

 

El nou edifici, que és el que tenim actualment, fou inaugurat el dissabte 23 de maig de 1959.

 

Tenir bones instal·lacions és fantàstic però és ben sabut que l’anima d’un club són les persones. La llista persones que han fet que el Marítim perduri fins ara és llarga. És de justícia però recordar  que els orígens es deuen a un grup d’amics, José Olano, Pedro García Maristany, Francisco Tintoré o Enrique Vilalta.  Els quatre primers formaren part la primera Junta Directiva allà per l’any 1902.

D’altres presidents destacats foren en Rafael Morató que fou el que aconseguí que la Junta de Obras del Puerto cedís sól per a la construcció de “La Bombonera”, i que fou president tres cops, del  1909-1915, del 1917 a 1919,  i de 1934 a 1936 o Joan Sedó i Peris-Mencheta.

 

 

Els recursos de la nostra col·lecció ens han permès evocar dues persones importants per al club. Riccardo Millieri, nascut al Piemont el 1873, guanyà una regata internacional celebrada a Sete l’any 1898 amb el balandre l’Atlante II consruït a les drassanes de José Burell. A la tornada de Sete, foren rebuts a Barcelona el 5 de setembre per un gran nombre de públic per guanyar el primer premi de la seva classe i el Premi d’Honor del President de la República. És la primera vegada que apareix destacat el seu nom.

 

A més de patronejar amb èxit l’Atlant I, l’Atlant II i l’Orión, fou mestre de tres generacions de regatistes. Entre els seus alumnes hi ha l’olímpic Santiago Amat.

 

Tal com expliquen els testimonis, en aquells temps el club era diferent i les relacions entre els socis eren molt estretes, en Joan Granados explica a la sessió que tingué d’entrenador de rem a un altra soci i esportista destacat: en Jesús Catalan.

 

Catalán fou un destacat remer.  El seu brillant historial inclou el primer lloc al Campionat de Catalunya d’outrigger de quatre amb timoner l’any 1947 i quatre primers llocs al d’Espanya: dos en la mateixa categoria els anys 1944 i 1946, un altra en vuit amb timoner el 1950,  i el quart amb iol de quatre l’any 1945.  Amb la seva expertesa obtingué el títol d’entrenador estatal i internacional els anys 1955 i 1959, així com el de jutge i àrbitre internacional el1976). Al RCMB fou entrenadors dels juvenils i rebé les medalles d’or del club i de la Federació Espanyola de Rem l’any 1988. A més el 1991 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya.

 

En Jordi Maseras comenta que un dels grans mèrits del club fou mantenir un alt nivell d’esportistes en les tres modalitats: rem, vela i motonàutica. En Joan Granados i en Jaime Pérez ens expliquen pacientment les diferències entre les ioles i els outriggers.

A les ioles, més mangudes i pesants les escalemeres estan fixades a banda.

 

Als l’outrigger, de mànega molt reduïda, les escalemeres estan fixades a uns portants. que sobresurten de les bandes. Les dues modalitats poden ser 2, 4 o 8 remers. El Reial Club Marítim tingué el primer outrigger a 8 que hi hagué a Espanya regalat pel soci José Llaudet.

 

A la vela el Reial Club Marítim escriguí pàgines brillants en les sèries 6 i 7 i en els famosos Hispània, i molt posteriorment la FI 8.  La flota dels 7 metres comptà amb un navegant  d’alcúrnia, el rei Alfonso XIII amb el Giralda III que feu un bon paper en la Copa del Rey de l’any 1913.

 

Als anys vint la flota de vela del club es repartia entre Hispànies, fòrmules internacionals de 6 i 7 metres i creuers de vela, aquests darreres prenen una embranzida els anys 30 i comencen a prendre importància els creuers i el club es bolca en l’organització de regates.

 

Pel que fa a la vela lleugera, a la sessió hem recordat que al club es formaren les primeres flotes de vela lleugera de les classes Star i Snipe, als anys quaranta, i anys més tard els Vaurien, que visqueren una gran expansió a partir de l’any 1960.

 

A sota, fotografia on s’aprecia la flota de Snipes del RCMB. Al poc temps de la seva introducció a Catalunya, el Marítim comptava amb vint de les seixanta unitats existents al país. De manera semblant al que passà amb la classe Hispània, l’Snipe triomfà  perquè era un model petit, de maniobra fàcil i econòmicament accessible .

 

Un altra de les classes que comptà amb un gran nombre de aficionats fou la classe Dragon.

 

Actualment la flota més nombrosa del Club és la de creuers.

 

El tercer esport del qual en tenim nombrosos testimonis gràfics és la motonàutica. Prova de l’arrelament d’aquest esport al Club és que aquí es feren, el maig del 1930, les primeres reunions per a la constitució de la Federación Española del Motorismo Marítimo i en la que el club fou el membre constituent.

 

A la col·lecció tenim imatges de totes les dècades que ens permeten copsar la ràpida evolució dels dissenys amb el pas del temps a diferència de la vela on els models esdevenen classes i mantenen llurs característiques al llarg del temps.

 

L’embranzida del club no esteu exempta d’episodis colpidors com l’accident mortal que patí Ricardo Sans l’any 1975.

 

Mercès a la donació de Jordi Maseras comptem a les col·leccions amb instantànies de l’accident a les aigües del Port el maig de 1975 durant unes proves prèvies al Campionat.

 

L’evolució dels dissenys es por apreciar a la imatge dessota que permet apreciar les línies hidrodinàmiques de la categoria SR550. Amb el buc de catamarà, la categoria estigué present als campionats catalans i espanyols fins a l’any 2004.

 

Els darrers testimonis gràfics de motonàutica que tenim són ja de les dècades dels anys vuitanta i que ens ofereix una imatge del club amb la piscina que fou inaugurada el juliol de l’any 1968.

 

Actualment amb 239 amarratges i un miler de socis continua oferint serveis i equipaments per a la pràctica del rem, la motonàutica i la vela.

 

Podeu descarregar el document aquí: Una sessió amb participants de luxe

 

Per saber-ne més:

 

80 Anys d’esports de la mar : Reial Club Marítim de Barcelona : 1902-1982 / Rafael Sardà i Llorens. Barcelona : GEA, 1982.

 

 

Un club … una ciutat … un país : la història del Reial Club Marítim de Barcelona (1902-2002) en el context en què es va produir / Miquel Ll. Rutllan Bañeres, Jesús Català Centeno, Jordi Coll Astort, Mar Rutllan Vallvé, Pau Ayesta Grau

Autor   Rutllan Bañeres, Miquel Ll. Barcelona : l’autor, 2003.

 

 

Col·lecció Jordi Maseras Bover. [2 capses (56 documents)]. 1953-2002

 

 

Los Deportes náuticos en Cataluña : 1821-1936 : más de un siglo de remo, vela y motor / Martínez-Hidalgo, José María, 1913-2005.

[Barcelona : Tecnograf, 1978]

 

 

El Reial Club Marítim de Barcelona i els esports de la mar. Barcelona : Reial Club Marítim de Barcelona, 1995.

 

Post escrit per Angels Farré- Museu Marítim de Barcelona