Donada la diversitat de materials fotogràfics que tenim, procediments antics i més moderns (plaques de vidre, daguerreotip, fotografia paper B/N – albúmines, gelatines, etc. -, fotografia paper color, negatiu plàstic i diapositiva B/N i color, fotografia digital), hem previst 2 espais diferenciats per tenir cura d’uns requisits de conservació diferents: en dues sales (neveres) climatitzades. Hem optat per un dipòsit a 18º C i al 50% d’humitat relativa (HR) per a positius en suport paper i suport electrònic; i un altre dipòsit més fred a 12º C, entre els 35 i el 40% de HR, per a material en color, negatius i diapositives en suport de vidre o plàstic.

La preparació pel trasllat dels materials fotogràfics a la nova reserva es va iniciar l’any passat. Fins al moment la fotografia havia compartit espai en un dipòsit comú amb la majoria de materials en paper del Museu: llibres, revistes, cartes nàutiques, plànols d’embarcacions, documents d’arxiu. Però els requeriments tan específics de la fotografia demanaven un espai aïllat, climatitzat, estable, i fred.

La diversitat de procediments fotogràfics, així com l’estat en que estaven tractats els fons pel que fa a conservació i inventari, requeria establir una estratègia en el moment del trasllat. Es podria dir que, a grans trets, hi ha tres grans blocs:

Bé, per suposat, tot el conjunt de material requereix d’unes mesures de conservació en un espai climatitzat.

Tornant a reprendre el cas número 1 (que és el volum més gran), en previsió al trasllat, ens quedaven pendents dues qüestions que varem haver de resoldre. Per una banda, les necessitats específiques de conservació dels diferents procediments fotogràfics i, per altra banda, calia preveure molt bé els metres lineals que tindríem en els nous dipòsits per a optimitzar al màxim el seu aprofitament.

És a dir, primer, separar de les caixes de conservació els materials en B/N dels de color. Com els plàstics i vidres ja estaven separats i guardats en material de conservació (respectivament, per materials plàstics i per vidre) llavors no calia intervenir de moment. I també, paral·lelament, canviar el criteri en que s’havien guardat les fotografies. Fins el moment, les fotografies, amb protecció íntima en fundes de Mylar i dins les caixes de conservació, estaven agrupades per temes i formats. Però el nou dipòsit havia de preveure també les futures noves adquisicions. D’aquesta manera, varem decidir reagrupar les fotos per l’optimització dels prestatges però en lloc de l’ordre temàtic, fer-ho per ordre de registre i per formats, B/N i color. I retolar de nou les caixes. Això volia dir també canviar cada una de les ubicacions de les fotografies en la base de dades, uns quants milers de registres…. Una feinada. Per afrontar aquest repte va ser de gran valor el treball d’una bona professional en la gestió dels arxius fotogràfics, Susanna Muriel.

Encara seguim adequant els materials en els nous dipòsits, però ja fa molt de goig!