Què ens expliquen les fotografies sobre cartrons decoratius?

  • Foto de mar
  • 30.06.2020

Hauràs notat que en els mercats de carrer o fins i tot en les caixes de records familiars és comú trobar fotografies d’època adherides a cartrons, de vegades sumptuosament decorats, de vegades més senzills. T’has preguntat sobre la seva funció i la importància de preservar-los?

 

En la disciplina de la conservació i restauració de patrimoni fotogràfic, s’identifica aquests cartrons com “suport secundari” ja que serveix de recolzament al suport primari que seria el paper fotogràfic. Aquest suport semi rígid de cartró pot prevenir estrips i ondulacions del paper fotogràfic, a més de facilitar la manipulació i el transport de les fotos. En algunes tècniques fotogràfiques, com l’albúmina, el costat emulsionat del paper genera una gran resistència mecànica fent amb que aquest tingui la tendència a enrotllar-se sobre si cas no estigui fixat en un suport secundari.

Exemple de còpia a l’albùmina sense suport secundari

 

Mitjançant el tipus de suport secundari i de com està muntat i decorat, es pot observar les tendències estètiques i la tecnologia disponible d’una època, que diferenciaven les possibilitats econòmiques del retratat i dictaven els formats. Va servir també de publicitat per als fotògrafs, que a més dels panells de fons i mobiliari disponible per al posat, podien diferenciar-se entre una competència en plena expansió a la fi de segle XIX i inici del XX.

 

En el MMB s’estan intervenint una sèrie de fotografies d’embarcacions dels Astilleros Burell, muntades sobre cartró secundari, de les quals algunes contenen la identificació del fotògraf José de Olalde, actiu a la ciutat de Barcelona com a mínim de 1908 a 1917 (segons registres recollits en el llibre Directorio de fotógrafos en España (1851-1936) de Mª José Rodríguez Molina y José Ramón Sanchis Alfonso, ISBN 978-84-7795-673-0).

L’estudi de José Olald es localitzava a Barcelona en el “Paseo de la Cruz Cubierta, Esquina Calle Calabria, Entrada por el Estanco”

 

Per als historiadors de la fotografia, les informacions contingudes en els marges o en el revers dels muntatges són d’extrema importància per a definir els anys d’activitat, localització dels estudis, l’estètica i l’abast que un fotògraf pot haver tingut en una societat.

 

Per als restauradors, els suports secundaris gairebé sempre són identificats com la font dels problemes soferts per la fotografia. Tot i la impecable aparença que podien tenir per fora, els suports secundaris estaven fets de diversos estrats de paper i cartró. A les capes interiors es troben materials i adhesius de baixa qualitat que desprenen vapors àcids i acaben per generar degradacions com el mirall de plata i taques puntuals, o accelerar l’esgrogueïment i l’esvaïment de la imatge.

A la fotografia s’observa la presència de mirall de plata a la cantonada superior esquerra i inferior dreta, a més de taques puntuals marrons en el perímetre que es deuen per la oxidació de l’adhesiu de fixació de la còpia i la qualitat del cartró secundari

 

Encara que puguin generar algunes alteracions és important preservar l’objecte fotogràfic com un tot, imatge i cartró de muntatge, perquè quedi com a testimoni d’una manera de fer que s’ha perdut en el temps.

Si tens fotos a casa amb el nom del fotògraf t’animem a buscar-lo en el directori Clifford que reuneix fotògrafs actius a Espanya durant el segle XIX. Aquesta plataforma ha estat creada per l’investigador Jep Martí, i és consultable a través de la pàgina web de l’associació Fotoconnexió. En novembre de 2016 es va fer l’acte de presentació a l’MMB

 

Isabella Soligo Gama. Conservadora i restauradora de document gràfic i fotografies. Estudiant de la 1a edició del Màster Oficial en Conservació i Restauració de Patrimoni Fotogràfic

  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí