• Home / Foto de mar / Restauració d’un àlbum de fotografies dels Astilleros Cardona

Restauració d’un àlbum de fotografies dels Astilleros Cardona

  • Foto de mar
  • 11.12.2014
Les hores de pràctiques que inverteixen els alumnes i els voluntaris són una oportunitat molt bona per a conèixer el funcionament intern del Museu. Fa unes setmanes, Trini Amor, estudiant de la UB, començava amb il·lusió les seves pràctiques a l’Arxiu Fotogràfic. Entre les feines que està realitzant, se li va proposar d’aprendre de la mà de la restauradora del Museu, Cristina Latorre, l’intervenció en un àlbum de fotografies. Aquesta tasca, va ser completada amb la confecció inicial de la descripció documental de les fotografies, així com de la seva digitalització. Aquí teniu el resultat.

Foto: Cristina Latorre
“La memoria no guarda películas, guarda fotografías.”
                                                      Milan Kundera
Com la frase d’inici indica la fotografia és el millor mitjà per a guardar records i l’arxiu fotogràfic del Museu Marítim de Barcelona treballa per a aconseguir aquest propòsit. Els treballs de conservació i restauració de fotografia cada cop son més habituals a la nostre societat i és seguint aquesta línia que presentem el treball realitzat sobre una peça, un àlbum fotogràfic que va ser donat al Museu.
L’àlbum d’Astilleros Cardona S.A. conté un total de 65 fotografies (66516F-66580F). Aquest àlbum arriba al Museu Marítim l’any 2005 gràcies a la donació per part del sr. Manel González López (havia estat treballador en aquesta drassana i després en el Museu Marítim).
En primer lloc, cal destacar que el tema que apareix en les fotografies és la inauguració d’un nou taller de fusta cap a l’any 1951. Aquest fet té lloc a conseqüència de la destrucció de més de tres parts de la totalitat de les drassanes durant la Guerra Civil. Aquesta inauguració als Astilleros Cardona S.A succeeix en època de Narcís Cardona Griera, que va ser el representant de la sisena generació d’una família de mestres d’aixa amb procedència menorquina.


Inauguració taller de fusta Astilleros Cardona S.A. Manuel López, Narcís Cardona, Roman Domenech, Fernando Cardona, Agustí i un home desconegut ( de dreta a esquerra). 1951. Foto: Estudi Fotogràfic Torres

Inauguració taller de fusta Astilleros Cardona S.A. 1951. Foto: Estudi Fotogràfic Torres 
Fent referència al caràcter històric podem esmentar que Astilleros Cardona es remunta al 1751 com a moment de fundació a Maó, Menorca. No seria fins a la tercera generació que es planteja la possibilitat de traslladar el negoci familiar a Barcelona. Però finalment serà Miquel Cardona Mir, quarta generació, que començaria a treballar activament amb altres drassanes de Barcelona i establint-se definitivament a la ciutat. Amb MiquelCardona Mir i el seu fill, l’empresa creixeria fins arribar a la totalitat de 1.915 m2 ocupats al final del Passeig Nacional que heretaria Narcís Cardona Griera i que hauria de reconstruir desprès dels estralls de la guerra.
Un cop que coneixem els aspectes històrics que envolten la realització del reportatge fotogràfic que conté l’àlbum, no podem oblidar-nos de parlar sobre l’estat de conservació d’aquest i de les fotografies que conté. La fotografia és una de les disciplines més difícils de conservar perquè l’efecte del pas del temps, les condicions lumíniques i ambientals, entre altres factors, són uns enemics mortals que acaben fent desaparèixer la imatge del passat.
L’àlbum d’Astilleros Cardona es trobava guardat a la reserva del Museu, en una capsa especial de conservació lliure d’acidesa que afavoreix la preservació de la peça que es trobava bastant afectada en el moment d’arribar al Museu. El primer anàlisi es basa en observar l’estat i decidir quin és el pla o mètode d’actuació. En obrir l’àlbum ens varem trobar que les tapes d’aquest estaven desenganxant-se, deixant al descobert un material interior, un farcit que dona consistència i volum a les tapes. A més, les fotografies tenien com a separació un paper semblant al paper de seda, molt dolent per a la conservació i totalment engroguit.
És en aquest moment quan té lloc el treball de la restauradora Cristina Latorre, del Museu Marítim que va observar que un dels punts a favor per a la restauració de l’àlbum era que aquest estava unit amb un cordill que permetia que es poguessin desmuntar, sense perill, cada un dels fulls que feien de suport a les fotografies i procedir així a la substitució del paper separador per un adequat de conservació.
Un cop separats els fulls també es va veure que les fotografies estaven deformades i desprès de retirar els papers i els residus de cola presents al cartró es van posar sota pesos per intentar recuperar el màxim possible  la seva forma. Mentrestant va tenir lloc la restauració de les tapes, consolidant-les i reparant alguna manca de material així com tornant a assegurar el farcit de la tapa davantera perquè no sortís del seu interior.
Finalment, un cop que totes aquestes activitats es van desenvolupar amb èxit es tornaria a muntar l’àlbum. Aquest es un meravellós exemple de la preservació històrica ja que la fotografia capta moments i costums i tots hauríem de ser conscients de la seva importància com a part del nostre patrimoni.  Com sempre es diu, una imatge val més que mil paraules, i és aquesta la millor manera per apreciar l’estat anterior i el resultat d’aquest treball de restauració. Vegeu aquí. 





Post escrit per Trini Amor, estudiant en pràctiques de la UB. 
Informe de la restauració: Cristina Latorre, tècnic en conservació preventiva i restauració MMB
 Font: TORRENTS, L., MONTLLÓ, J.: Narcís Cardona Griera, el darrer d’una nissaga de mestres d’aixa a Singladures,  Revista d’història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme [en línia], 1993, núm. 16. Disponible a:http://www.raco.cat/index.php/Singladures/article/view/203497/0

TAMBÉ ET POT AGRADAR...

  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí