El 2023, el Museu Marítim de Barcelona va rebre una donació al seu fons fotogràfic: un àlbum amb temàtica portuària. Aquest àlbum va ser donat pel senyor Jaume Cifré, voluntari del Museu Marítim de Barcelona, qui el va adquirir a un antiquari de la ciutat. Tot i que el seu origen era desconegut, va despertar un gran interès al febrer del 2024 quan va arribar al museu. Va començar llavors un minuciós procés d’intervenció per estudiar les seves característiques tècniques i avaluar el seu estat de conservació, alhora que es realitzava una investigació exhaustiva sobre la seva història per contextualitzar les imatges.

L’àlbum consta de dues cobertes i disset pàgines de cartolina, cadascuna amb una fotografia. Les cobertes, ferms gràcies al seu interior de cartó, estan revestides amb dos tipus de paper pintat i reforços de tela a la portada abatible. A l’interior, les fotografies estan adherides a les pàgines de cartolina gris pel costat esquerre, tot unit per un cordó rogenc que travessa dues perforacions presents en cada element de l’àlbum.

Les fotografies en blanc i negre són modernes, amb un suport de paper baritat, com revela l’examen amb una lupa de trenta augments en les àrees blanques, on no s’observen fibres de paper, indicant una capa de sulfat de bari que suavitza la textura del suport. Sobre aquesta capa, l’emulsió de gelatina i plata forma la imatge, probablement revelada químicament, amb tons de negre neutres i un acabat brillant, possiblement aplicat amb una esmaltadora abans del seu assecat.

Al revers de cada fotografia trobem el segell de l’autor Antonio Calvo, ubicant el seu estudi a la ciutat de València. També trobem un codi a cada una d’elles escrit a llapis, que canvia en cadascuna d’elles menys els dos últims dígits. Es van trobar altres fotografies realitzades per Antonio Calvo que seguien el mateix sistema numèric, sent els dos últims dígits l’any de producció, per la qual cosa vam poder datar les imatges del nostre àlbum al 1952.

Amb aquesta informació com a punt de partida, vam iniciar una investigació per contextualitzar el conjunt fotogràfic. Vam començar identificant la ubicació del port que apareix a les imatges. Comparant el paisatge urbà amb altres fotografies del port de València de la dècada dels cinquanta, confirmem que es tracta del port de València i aconseguim localitzar el moll exacte on es descarregaven els pneumàtics.

Vam continuar investigant la història del vaixell de càrrega del qual es feia la descàrrega. Es tracta del vaixell Santo Domingo, que va ser construït als Astilleros Echevarrieta i Laringe de Càdiz i entregat a la Compañía Ibero Americana de Navegación S.A. de Madrid el 19 de juliol de 1945, i botat el 5 d’agost de 1944. Es coneix que durant el seu pas per la costa d’Almeria (Cabo de Gata) el 26 de desembre de 1950, camí de Ceuta a Sete (França), va trobar el vaixell anglès Alpera abandonat i amb foc a bord, remolcant fins a Cartagena (Murcia). Més tard, el 15 de maig de 1968, va ser venut a la Naviera Alvargonzález S.A. de Gijón (Austrias) i revenut dos anys més tard a la Compañía Técnica de Gestión Naval S.A (Tecnimarítima) de Màlaga. Finalment, va ser desballestat a la ria de Bilbao entre 1973 i 1974.

Per contextualitzar el reportatge fotogràfic, és important tenir en compte la història del port de València. Iniciat amb diversos reptes logístics i de seguretat per a les embarcacions, el port ha experimentat millores al llarg de la seva llarga història. Durant la Guerra Civil, va patir greus bombardejos que van danyar gran part de les seves infraestructures. A la dècada dels quaranta, es va invertir en la seva reconstrucció i renovació, creant dics d’abrigo i dividint el port en tres zones: el port antic o dàrsena interior, la dàrsena exterior i la dàrsena del Turia. La desembocadura del riu Turia sempre ha representat un problema afegit per a la infraestructura del port. Les obres del espigó del Turia van començar al gener de 1936, alhora que es construïa el moll del Turia, i es van acabar el 1954 a causa de les dificultats que va representar el període de guerra. Durant la dècada dels cinquanta, va destacar el volum d’importació i exportació de mercaderies en el port, arribant a sobre-saturar-se els espais d’atracament i els destinats als dipòsits de mercaderies.

Per tant, podem concloure que les fotografies que trobem a l’àlbum ens mostren una època de creixement i modernització del port de València. Un moment de renovació i canvis per adaptar-se a les noves demandes del comerç internacional, el que el va portar a convertir-se en un dels ports més importants d’Espanya dins de l’indústria marítima.

Amb l’objecte fotogràfic documentat històricament, vam estudiar el seu estat de conservació. Les cobertes del quadern presentaven abrasions i, per tant, pèrdues de pintura del paper decorat, així com una manca significativa de part de la tela de reforç i paper pintat a la portada. Les seves pàgines havien perdut la seva estabilitat a causa de la seva composició àcida, la qual cosa provocava que es descomposessin i alliberessin petites fibres que s’adherien a les emulsions de les fotografies.

D’altra banda, les fotografies conservaven una llegibilitat adequada. Tot i que s’observava un lleu mirall de plata, especialment a les primeres fotografies, i abrasions en la capa esmaltada de l’acabat brillant, així com brutícia superficial. El sistema d’adhesió a les pàgines generava tensió en aquestes, la qual cosa provocava deformacions.

Un cop analitzat i documentat adequadament, es va iniciar el procés de restauració de l’àlbum fotogràfic. Tot el procediment va ser meticulosament registrat amb la finalitat de facilitar la difusió de la intervenció. Et presentem el vídeo on es pot observar el desenvolupament de la restauració.

Althea Torrecillas Carbonell és conservadora-restauradora de patrimoni fotogràfic