Un tour visual: el naixement i consolidació del yachting, de la motonàutica i del surf a vela a les nostres costes.

La sessió d’identificació de fotografies de nàutica esportiva i de competició clàssica que tingué lloc durant el Saló Nàutic ens ha permet capbussar-nos en quatre dècades del segle XX en què esports nàutics com el yachting, la motonàutica i l’esquí nàutic o el surf a vela, adquiriren al nostre país una forta embranzida.

Després de visionar i pair la informació que ens proporciona la selecció de fotografies preparades per Sílvia Dahl, se’ns acut que un bon títol seria Hi havia una vegada un club... i és que foren els clubs nàutics, per tant entitats cíviques,  que amb el seu dinamisme esdevingueren el motor dels canvis, seduint els socis i a la societat catalana amb noves formes de gaudir del temps lliure.

 

 

Així el rol de l’actual  Reial Club Marítim de Barcelona, nascut de la fusió l’any 1902 del Real Yacht Club (1878) i del Club Catalán de Regatas (1879). El Marítim pioner en la introducció del yachting, fou un dels primers escenaris des del que assistim al procés d’ascensió de la vela que, a partir de la primera dècada, arrabassa progressivament protagonisme al rem.  El dinamisme del Marítim es reflecteix en els cinc edificis que en foren la seu, els tres primers flotants, tal i com s’aprecia a una de les imatges seleccionades, i els dos darrers ja a terra. Justament del quart edifici, obra d’Enric Sagnier tenim testimonis amb dos formats fotogràfics diferents: estereoscòpic i en negatiu.  D’altres clubs que foren promotors d’esports nàutics a Catalunya i, des d’aquí, a la resta d’Espanya, foren el Club Nàutic  de  Vilanova i la Geltrú amb l’esquí aquàtic o el Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols amb la motonàutica.

Així doncs, a banda del lideratge del Marítim en  el rem des del segle XIX,  assistim des de l’any 1908 a l’empenta de la vela i del yachting. Aquest impuls es concreta amb la creació l’any 1914 d’una exitosa classe dissenyada per Eduard Espiell, navegant i soci del Marítim, els Hispania. Les drassanes de l’època, Burell, Cardona i Corbeto comencen a fabricar en sèrie vaixells d’aquesta classe, de 5 metres d’eslora. Juntament amb els Hispania, proliferen les competicions de fórmules internacionals com la classe 6 , la classe 7  i els Dragon.

La imatge del R.C.B de Rafael Morató Senesteva  és un excel·lent exemple de l’elegància de la classe 7. Com elegant també eren els primers  Dragon que, dissenyats l’any 1926 per John Anker van ser classe olímpica fins als Jocs de Múnich de 1972. La selecció fotogràfica ens ha permès contemplar un Drago,  construït per les Drassanes Burell amb el buc de fusta, navegant i un altre de força posterior dels anys setanta.

L’imparable protagonisme de la vela a partir de la primera dècada del segle XX, canvià la fisonomia d’un “artefacte” nascut a les platges de Barcelona i Badalona: el patí català. Els primers patins eren propulsats amb un timó, després s’afegiren rems. Progressives modificacions conduïren a models com el de la imatge, dotats amb aparell de vela marconi. El monotip de patí de vela creat l’any 1944 per la recent creada Secretaria nacional  de patines de vela dins la Federación de Vela, aprovà el reglament de competició i els plànols del model:  eslora 5,5 m, vela tipus marconi d’11 m² i una altura de pal des de la coberta de 6,50 m. L’aportació dels germans badalonins Mongé fou decisiva en l’evolució del patí a vela.

De la mà dels anys quaranta vingueren noves classes de vela lleugera com la classe Snipe que triomfà per la combinació d’unes dimensions reduïdes -4,72 m loa – , facilitat de maniobra i bones prestacions. Un altra exemple de classe triomfadora fou la classe 505  creada l’any 1953 per John Westell  a instàncies de l’Associació Francesa Canot que fou classe olímpica des dels Jocs Olímpics de Melbourne, l’any 1956,  fins als Jocs de Moscú l’any 1984.

 

 

 

També amb la vela com a sistema de propulsió però amb un buc força més reduït,  tenim a les col·leccions materials que il·lustren la irrupció del surf a vela a les nostres aigües. El surf a vela fou “patentant” per John Drake i Hoylo l’any 1969. La seva expansió comença als anys setanta amb models com els de la imatge. L’èxit d’aquest esport es traduí en nombroses competicions els anys 80, que feren habituals les evolucions de flotes de surfistes a vela a les platges catalanes. Prova de la maduresa d’aquest esport és la celebració el març de l’any 1992, al Palau de Sant Jordi, d’una competició de surf a vela “indoor”: el 1er Certamen BIC Windsurf Indoor.

 

 

Deixem per un moment la vela i mirem cap al motor. La motonàutica, nascuda a Nord-Amèrica també donà “alegries” al país. Carme Blume, es proclamà campiona en la Copa Mundial d’Esquí Nàutic l’any 1968 en la categoria de juvenils, en les modalitats d’eslàlom, salts i combinada. En aquest esport el club de Vilanova i la Geltrú adquirí un protagonisme extraordinari treballant decididament per a guanyar practicants mitjançant l’organització de cursos i competicions. Algunes de les imatges d’esquí nàutic tenen el port de Vilanova com a escenari i camp de pràctica i de competició. Prova d’aquest boom de l’esquí nàutic a Catalunya és que el novembre de 1969, Barcelona fou la seu del congrés anual de la Unión Internacional de Esquí Náutico per decisió de la Federación Española de Motonáutica.

 Però el plat fort de la motonàutica arribà de la mà de pilots que governaren, sense que els tremolés el pols, artefactes a mig camí entre un bot de línies aerodinàmiques i una moto nàutica. Pilots com el neerlandès Cees van der Velden (1941-2006), Thomas Collin o Renato Molinari marcaren unes fites a les classes  F1, OZ, ON, O-1500 o V-hull IU, algunes d’elles no superades com les d’en Ken Warby .

Tal i com ens explica la Federació Catalana de Motonàutica al seu web, la motonàutica catalana va contribuir decisivament a la creació de la Federació espanyola l’any 1965. L’organització motonàutica existia ja com a tal, però integrada en la Federación Española de Clubs Náuticos. Els esportistes motonàutics de l’època havien sol·licitat reiteradament llur independència administrativa.  El aleshores delegat nacional d’esports, sr. José Antonio Elola Olaso, els va prometre que els atorgaria la personalitat jurídica pròpia quan un esportista motonàutic espanyol guanyés un títol internacional.

Al conèixer aquesta promesa, els entusiastes “moto-nautes” sol·licitaren l’organització, del Campionat d’Europa de la categoria EU, ja que la UIM no l’havia atorgat encara aquell any. La regata tingué lloc al port de Sant Feliu de Guíxols (Girona) els dies 21 i 22 d’agost de 1965 i en va ser guanyador el pilot català Jaume Martínez i Clotet, pare de l’actual pilot de F-1 Pere Martínez de la Rosa.

Per tant, l’any 1965 fou un any memorable per a la motonàutica catalana i per a l’esport català i espanyol. Un grup d’afeccionats aconseguiren que la celebració del Campionat d’Europa tingué lloc a un port català, el vencedor del Campionat va ser el pilot  Jaume Martínez i Clotet (1938-2011) i mercès a l’entestament dels afeccionat es creà la Federación Española de Motonáutica, cosa que significava la consagració de la motonáutica com a disciplina esportiva amb entitat pròpia.

 

 

I tanquem amb el que hem començat: la vela, que al llarg del segle XIX irrumpí i es consolidà com a esport nàutic. Així, amb un parell d’imatges fem un salt en el temps i ens situem a l’any 1982. Per a fer aquest salt no ens cal tancar els ulls sino obrir-los bé i fixar-nos en les dues fotografies. La primera ens trasllada a la botadura del creuer a vela de regates Licor 43 a les drassanes Baztan de Cartagena. El Licor 43, dissenyat i tripulat per en Joaquín Coello, fou el primer vaixell espanyol que participà a la regata oceànica  Whitebread Round The World . La segona imatge ens porta  a una etapa significativa de la Whitebread, Joaquin Coello patronejant el Licor 43 passa el cabo de Hornos durant la seva participació a la tercera edició de la regata l’any 1982.

A través de quaranta cinc imatges hem fet un tour virtual  i hem aprés què es cuinava en l’àmbit esportiu nàutic del país al segle XX i algunes de les fites assolides.

Podeu consultar alguns dels comentaris recollits en aquest document: 2018_MMB_salo_nautic_identificacio_fotos_resum

 

Post escrit per Angels Farré. Documentalista. Museu Marítim de Barcelona