13 de novembre de 2002. La mar en calma i una brisa suau convidaven a solcar les onades de l’Atlàntic i vaig sortir a navegar amb el meu petit veler des del Club Nàutic de Camariñas. Una bellesa colpidora amansí la meva ànima i em vaig endormiscar fins al punt de perdre el control de l’embarcació i, tot d’una, trobar-me a l’aigua lluny de la costa i del vaixell.
Esgotat de nedar, a punt de defallir, em vaig veure envoltat d’avions i llanxes. Vaig respirar a fons... Tanmateix, no venien al meu rescat sinó pel d’un petrolier que s’enfonsava davant la Costa da Morte, a prop meu. Em van salvar.
El naufragi del Prestige i els seus hilillos de plastilina van ser una desgràcia, però jo celebro cada any, i ja en són vint, el dia que vaig néixer en aquesta “Costa da Vida”.
Tramuntana
