13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S.
Quan algú envia un senyal de SOS no és una broma, tot ha de posar-se en marxa segons els protocols establerts i donar ajuda a la persona que ho envia.
Aquesta vegada era un capità d'un petrolier que tenia una esquerda en el casc i la tempesta presagiava que estaven a punt d'una catàstrofe. Navegava amb una bandera d'un país gens fiable
El responsable del salvament va decidir que anirien quatre remolcadors a la seva ajuda i el portarien a Vigo, el port més ben preparat per una possible fractura del monstre. “Alea jacta est” va dir.
Es va trencar en arribar a la ria com un pal esquinçat pel genoll, afortunadament es va poder salvar l'oceà de la contaminació, però la ria va quedar inundada com per uns fils de plastilina, que alguns van anomenar “chapapote”.
Aquest és el meu capficament d'aquella tragèdia.
Leáfilo
