13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S. Una massa viscosa, negra, pudenta, va travessar la pantalla del televisor, arribant-me fins als ditets dels peus, sorpresos i patidors per aquella nova inmundícia que de sobte els aclaparava. Poc a poc, aquella merda els enfonsava i els vaig perdre de vista,... la negror anava avançant pel meu cos i la meva ànima, i va intentar endinsar-se per la meva gola, perquè me l'empassés i continués amb les meves rutines esmorteides. Vaig sentir com el líquid pestilent ja frisava gola avall, cremant, anestesiant i quan ja estava a punt d'ofegar-me i gairebé no podia respirar, les arcades de fàstic van crear un vòmit sublim. Vaig estar traient líquid pudent, d'històries soterrades, fins que vaig quedar buida del tot i llavors una nova veu forta i poderosa va cridar: "JA N'HI HA PROU CABRONS! No trago més!" Respirem fort i cridem molt alt!
Petronila
