13 de novembre de 2002, SOS
A les 5h érem a mar, pescàvem. A les 9h havíem de ser a casa, però la tempesta ens ha agafat de tornada. Mentre corríem el temporal i ens ajustàvem els equips de seguretat, hem escoltat al canal 16: “Aquí, Prestige; Aquí, Prestige; Mayday, Mayday.” Hem sentit la conversa de capitania amb el capità del buc, i hem vist els barcos de salvament marítim fer-se a la mar per rescatar els treballadors que hi eren a bord. Després, els barcos de maniobra han lluitat per enganxar el buc i allunyar-lo de la costa.
Mentre Jordi maniobrava per entrar a port, he agafat els prismàtics: una densa manta negra avançava ràpidament empesa per l’oleatge. L’enorme ombra queia rera nostre i s’enfonsava al mar. Ocells marins xisclant atrapats en la foscor. Havien sortejat ones de vuit metres que empenyien aquell horror cap a ells.
Mar Camprodon
