13 de novembre de 2002. S.O.S. Estava sola, sola a la platja Langosteira, lluny, molt lluny dels seus fills, dels seus pares, dels seus germans, coberta d’una massa negra pudent, enganxosa, impossible que ho pogués netejar, ella que sempre ha sigut tan neta, que sempre ha tingut les seves plomes ben blanques, d’un blanc impecable, però ara no pot, aquesta massa s’enganxa al plomatge i l’ofega, la mata, la té empresonada i no la deixa volar, no la deixa ser lliure i ella ho sap que està agonitzant i només li queda pensar en quan podia volar per sobre del mar, de les muntanyes i dels prats.
Catalina
