13 de novembre de 2002. S.O.S., era un dia com els altres, jo nedava a les meves cercant quelcom per menjar, i de sobte un gran monstre negre em venia de cara, volia envoltar-me, engolir-me, i jo neda que neda, volia escapar de tota la negror. Era incapaç de poder deixar enrere al monstre. De sobte vareig notar que canviava l'entorn, era en un lloc petit, clar, transparent, no podia bellugar-me gaire, però no tenia por, ja no m'empaitava el monstre.
La nena des de la vorera de la mar havia salvat el peixet, el tenia dins d'una galleda amb aigua, les llàgrimes li queien en veure tot el que havia provocat el terrible vessament. Quant tardaria a ser com abans, la platja l'entorn, la vida?
Avia49
