13 de novembre de 2002 S.O.S.
Els grans de sorra adquirien el mateix to que el cel plomis, amb prou feines quedava res a la platja que no fos tenyit pel color fúnebre que acumulava la mort de tot allò que habitava sota l'aigua, els peixos ofegats restaven immòbils vora la platja, sent maltractats furtivament per les onades. El negre presidia la imatge en un primer pla, a la platja silenciosa i privada de vida només ressonava el dèbil so del suau vent xiulant, que portava el cant de la mort imprès. Ondejant els meus cabells, el vent transmetia la desgràcia de platja en platja, intentant mantenir l'esperança cap a la pròxima, esperant trobar allà, encara, ni que fos, una engruna del que tot havia estat.
pepito grillo
