13 de novembre de 2002. S.O.S. Amb el mar calm, uns peixos jugaven vora la superfície. Gaudien de la màgica llum que els escalfava. De cop, una taca negrosa i pudent s'estengué per sobre d’ells. Perderen el sol per l'enorme clapa fosca. Veieren una estranya bola negra que descendia cap a ells.
La seguiren. Es va aturar davant d’ells, amb les potes cap amunt. Era una au empastifada d'una substància tèrbola i viscosa. Els peixos saltaren espaordits! La nouvinguda respirava amb dificultat.
Quan es va refer una mica, encara amb una mirada trista, els digué que havia estat un d’aquells monstres de metall que fan els homes, que s’havia trencat i havia escampat aquella substància negra i verinosa. «Venia a menjar un de vosaltres i el ‘chapapote’ m’ha pescat!» I, els peixos esparverats exclamaren «Ah! Morirem!, morirem tots asfixiats!» L'au deixà anar el seu darrer alè i s’enfonsà.
Abril
