13 de novembre de 2002 S.O.S.
Hola. Em dic Marcel.
Salmó? D'acord, aquí té. 5,50€. Gràcies! Adéu!
Venc peixos a la “peixateria Eduard”.
No soc ric, però tampoc molt pobre. Jo soc el que mantinc a la meva família.
M’encanta el meu treball, però un dia no molt llunyà seré pescador.
-Marcel!
Ah, sí! Aquest és el meu amic, l’Eduard. Ell és el pescador de la peixateria.
-Un vaixell, el Prestige, uff… Tot el mar ple de petroli, ja no puc pescar…- explica sense aire.
-Eduard, què dius?
-Que ja no vendre més peixos! Jo me'n vaig d’aquí per seguir pescant.
Tot el comerç per terra, la meva família sense diners… Què faig ara!? No tinc diners per viatjar! Faré tot el que pugui…
Observo la felicitat que hi ha ara, des del cel.
Per culpa del petroli vaig morir.
Però agraeixo la vida que vaig tenir.
SantaNico
