13 de novembre de 2002. S.O.S.
“'Salen unos pequeños hilitos con aspecto de plastilina'”, deia el portaveu del govern espanyol. Davant la irresponsabilitat empresarial i institucional, solidaritat de milers i milers de joves d’arreu. Ho van deixar tot, van fletar autocars, van agafar tota mena de transports i es van plantar per posar-hi cossos i mans. S’enfundaren granotes blanques que aviat semblaren dàlmates, zebres, óssos panda i pingüins. El seu objectiu: treure el ‘chapapote’, aquell producte tòxic negrós i enganxós, de la natura. Evitar que fos literalment la Costa da Morte.
‘Nunca máis’ es podia llegir en lletres blanques sobre banderoles negres amb la franja blava de la bandera gallega. Desenes de manifestacions en diverses ciutats van cridar-ho a l’uníson.
La ciutadania responia al desastre ecològic, a la gestió nefasta i reclamava responsabilitats, recursos per afrontar les conseqüències i que no tornés a passar. 'Nunca mais'!
Costa da Morte
