13 de novembre 2002. SOS. Mentre el Prestige llençava el seu missatge d'emergència, els peixos de l'Atlàntic començaven a gaudir del que ells creien que era la "Festa de la tinta del calamar". Tot semblava divertit i emocionant, fins que es van adonar que aquesta tinta feia pudor i era viscosa, i a més no tenia res a veure amb els calamars... Era petroli! Primer no van notar el perill i alguns peixos, els més emprenedors, van pensar que podien fer negocis rendibles amb mascaretes facials d'aquest producte. Però aquesta alegria va durar poc, quan van veure que començaven a ofegar-se i morir. Els més ràpids i forts van fugir i van aprendre dues coses importants. La primera, que els humans eren els éssers més perillosos de la natura i, la segona, que no tot el que es veu negre al mar, és tinta de calamar.
Llum blava
