13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S.
El sol s'enfonsa, deixant el cel tètric i els núvols foscos anunciant la tempesta que s'acosta. Capità, hem perdut tota la càrrega de petroli, és com si el cor del vaixell hagués esclatat. Les llàgrimes es confonen amb la pluja i el mar es revolta, com un monstre famèlic que s'ha despertat. La costa és una pintura de Salvador Dalí, la vida que hi havia ja no existeix, només queda el petroli com a record. Els somriures han desaparegut i els crits de dolor ressonen en un silenci ensordidor. És una arma mortífera, ha obert una ferida en la natura que mai no sanarà. L'horror i la tristesa envolten la zona, com una manta grisa que mai no deixa veure el sol. Hem perdut una part de nosaltres mateixos, de la nostra humanitat, en veure com la natura és destruïda sense pietat.
Tortaimer
