13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S
Una sombra s'estén sobre el cel de la superfície. Queden bloquejats els raigs de llum que solen obrir-se camí penetrant enmig de l’aigua i il·luminen els primers metres de la immensitat del meu refugi, el mar. Batent l’aleta posterior, augmento la velocitat sota l’aigua i em disposo saltar a l’exterior, inspirar aire i fer una tombarella. Quedo completament embadurnat d’un oli llefiscós i penetrant, caçat per un mantell de contaminació ambiental i corrupció. En capbussar-me al meu territori, m’adono que aquest ha estat conquerit i està sent destruit. M’aferro a la vida marina però m’enfonso sense parar, no puc respirar, no puc nedar. El meu cos de dofí arriba fins la costa de Galícia, sense vida, víctima d’una guerra sense lluita.
Nuvire
