El caro d’art és una de les embarcacions de pesca tradicional més característica de la costa catalana. Es tracta d’una petita barca de forma allargada i estreta, que es mou a força de rem. Com totes les barques que es treuen a la platja cada dia, té una quilla molt forta i escues. A l’interior de la barca se situen els bancs. El caro d’art es caracteritza també per la prolongació de la seva roda, a proa, en una peça vertical que rep el nom de cap de mort. A popa, els caros duen dos arcbotants molt rudimentaris des dels quals es cala la xarxa.

El Papet és un caro d’art construït a Blanes l’any 1907 pel mestre d’aixa Josep Vieta, un dels representant d’una llarga nissaga de constructors navals catalans. Va ser encarregat pel patró Josep Raurell Sala, conegut com “Papet Trons” – d’aquí el nom de l’embarcació -, qui el dedicà a la pesca en aigües de Sant Feliu de Guíxols i de Tossa, fins el 1931. Va participar en les processons i les regates de caros que s’organitzen amb motiu de la festivitat de Santa Cristina, a Lloret.

Ingressà al museu el  1939 i va ser restaurat al Museu Marítim de Barcelona l’any 1985, consolidant les peces originals i construint les que hi mancaven a partir d’informacions procedents d’altres d’embarcacions similars, ja que no es conserva cap document relatiu a la seva construcció.