Respecte a la participació del Drac en la XII Regata Puig de Vela Clàssica.

El Drac ha despertat. Ara és més viu, més animal. Té set de mar, és agraït quan se’l cuida, i quan se’l fa navegar com ell vol. Les seves noves ales l’han rejovenit. Ara fa passar el vent per on ell vol. També es queixa. Té molts anys i es coneix els mals.

Lluita contra l’aigua que el vol envair, sagna cap a dins, i et demana que el curis, sí, però amb elegància, sense estirabots, quan puguis, mentrestant ell fa la feina que li demanes. De vegades et reclama atenció, és gelós, i s’enfada, i fa sortir un obenc de lloc, una rebequeria. Toca demanar-li excuses, donar-li la raó, acaronar-lo per calmar-lo…

És elegant per naturalesa, com un petit príncep, únic, que ve d’un món que ja no existeix. Un tiet-avi que mira amb ulls plorosos d’alegria els joves renebots, blancs, lleugers i que van d’un port a l’altre per carretera estirats per caríssims Range Rovers. Ell ja no pot, ni l’interessa. Tranquil però sempre amatent, al seu estimat Club Marítim, li és igual tenir una manta vella per resguardar-se del sol i de la pluja.

Comunicativament la presència del Museu Marítim a la regata ha estat un èxit.
Cal recordar que preteníem fer una acte de divulgació del patrimoni a l’aigua del Museu, la classificació no té cap importància. Tots els tripulants participants a la regata coneixen els Dragons, però pocs n’han vist cap de clàssic, de fusta, original. Tots s’aturaven, tots preguntaven, tots somreien al reconèixer-lo.

Un últim pensament…

Ahir dissabte em vaig adonar, tornant a port, veient el Patapum a la processó de la verge del Carme, acompanyant la flota de pesquers, golondrines i altres embarcacions, que el Museu és on ha de ser, és a dir, a tot arreu on es flairi aroma de sal: tan a les regates esportives d’alt nivell, amb el Drac, el Santa Eulàlia ben a prop de la sortida passejant convidats, i també a la processó de la Mare de Déu, ancestral cerimònia de la gent de mar, humil i treballadora, demanant a una Verge protecció pel seu perillós dia a dia.

Aquest és el Museu de tota la nostra gent de mar.

Gràcies per comptar amb mi, amb nosaltres, els voluntaris.

Jo em reafirmo en el meu compromís i us empenyo a que feu el mateix, amb més força i ganes si cal.

Marti E. Berenguer
Voluntari de les embarcacions de l’MMB