LA DAMA DE LA ROSA

  • Patrimoni
  • 25.04.2020

Darrera de cada objecte hi ha una historia de la que, sovint, no en sabem res, o molt poc. Els mascarons són especialment misteriosos, rarament coneixem la seva procedència. I els millors documentats tenen també algunes pàgines en blanc. Per exemple, a les col·leccions del museu n’hi ha un que va ser fet als taller del museu el darrer any de la guerra civil, i no sabem per quina raó:  La dama de la rosa (número d’inventari 1683) . Aquest mascaró  ha estat enguany el protagonista de la felicitació de Sant Jordi.

L’octubre del 1936 la Generalitat de Catalunya va crear el  Museu Marítim de Catalunya , origen de l’actual museu. Es va començar a muntar en plena guerra però els treballs es van haver d’interrompre a finals de 1938, especialment a causa del bombardeigs. El museu tenia la seva plantilla i els seus serveis, entre ells un taller dirigit per Josep Vieta Pons, mestre d’aixa i modelista naval,  representant de la cinquena i darrera generació de la famosa nissaga dels Vieta de Blanes. S’hi feien tot tipus de treballs, alguns sobre el patrimoni i d’altre purament de manteniment. Per alguna raó que desconeixem, l’any 1938 van començar a treballar en una talla que acabaria essent el mascaró de la Dama de la rosa.

Mascaró de proa La dama de la Rosa exposat a l’antiga Sala de Mascarons (Ca 1950)

 

 

L’autor de la talla i de la policromia va ser  Sebastià Rosselló Brotat. Nascut a Barcelona l’any 1892, va estudiar a la Llotja i va treballat com a pintor de decorats per a teatre. Va entrar a treballar al Museu Marítim de Catalunya com a Ordenança, però el maig el 1937 va aconseguir la plaça definitiva de Pintor-Envernissador.

Sebastià Rosselló Brotat retocant el mascaró amb un pinzell (Fotografía: 659N)

 

Per quina raó es va fer aquest mascaró? Estava inspirat en una document o fotografia que no coneixem? Volia reproduir un mascaró existent o era pura creació? No tenim cap resposta. En aquella època no els faltava treball, i dedicar temps a fer una peça de nova creació sembla estrany. Malauradament no hem trobat cap pista que ens ajudi a entendre l’origen d’aquest mascaró. Només sabem que acabada la guerra civil, Rosselló, com la major part dels seus companys, va ser depurat i  va tornar a ocupar el seu lloc al Museu. Una de les seves primeres feines va ser acabar el mascaró l’any 1939. Quan el museu es va obrir al públic l’any 1941, ara amb el nom de Museo Marítimo de Barcelona, el mascaró formava part ja de l’exposició permanent.

Rosselló va treballar fins una feridura el va apartar del museu i va morir cinc anys més tard, el 1958. Sens dubte durant la seva vida laboral va fer moltes coses importants, però el mascaró La dama de la rosa és el que ens ha permès recordar un  artista oblidat.

 

El primer taller instal·lat a l’altell de Sala Comilla. Part de la plantilla del taller: Giralt, José Carreras, Josép Company, Sugrañez i Emilio Vidal realitzat diferents projectes (fotografia 3607F)
  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí