Dins les col·leccions del Museu Marítim trobem peces que pel tipus d’objecte, la tècnica artística emprada, la seva raresa, la seva manufactura o pels materials emprats es poden considerar autèntiques joies. Avui parlem d’una esfera del s.XVIII.

D’entre aquestes joies el museu custodia una col·lecció d’esferes o globus de diversos tipus: terraqüis, celestes i armil·lars. Una d’aquestes peces recentment ha estat objecte de restauració. Es tracta d’una esfera del segle XVIII (número d’inventari 169), que prové de l’Escola de Nàutica de Barcelona (ara Facultat de Nàutica – UPC). Aquesta peça de petit format (56 x 46’5 x 46’5 cm) té una gran bellesa i un alt interès científic.  El fabricant, Charles-François Delamarche,  va ser un dels geògrafs i cartògrafs més importants de la segona meitat del segle XVIII. Editor i comerciant de mapes, atles i globus, els seus treballs inclouen un tractat sobre l’ús de la esfera i globus terraqüis i celestes.

L’esfera armil·lar o astrolabi esfèric és un instrument que s’utilitzava per mostrar el moviment de les estrelles al voltant de la Terra. Estava constituïda per un número de cercles inserits l’un en l’altre, representant l’equador celeste, l’el·líptica, l’horitzó, zodíac, etc., de tal forma que, una vegada orientada cap a una estrella, es podien llegir les coordenades celestes sobre les escales graduades. Es creu que l’armil·lar fou inventada cap el 255 a.C. per l’astrònom grec Eratòstenes. Les esferes armil·lars van ser emprades per Hiparc i per Ptolomeu i pels astrònoms àrabs. Van tenir un gran desenvolupament en temps de l’astrònom danès Tycho de Brahe (1576-1601).

La restauració ha resultat molt complexa i interessant degut a la varietat de materials que la conformen: fusta, paper, cartró, metall, pintura, etc.  S’ha aconseguit una recuperació total de la peça que permet comprendre i utilitzar aquest instrument. Ara l’esfera està a punt per a la consulta i per a la seva exposició.