Aquest llibre estudia i caracteritza la xarxa portuaria del sud de Catalunya a l’edat mitjana, condicionada pels precedents romano-visigòtics i andalusin. L’articulació d’aquests ports i punts d’ancorartge dona una imatge novedosa de Catalunya en un periode poc conegut.  La asimilació d’aquests territoris meridionals pertanyents a al-Andalus va constituir el preludi de l’expansió maritima, comercial i militar, de la Corona Catalanoaragonesa, alhora que aquesta conquesta va suposar una reactivació de l’activitat marítima en aquests territoris.