La nau és a punt de naufragar. El passatge, a tocar de la mort, fa les promeses de rigor:

¡Que me ahogo, santo Dios ! ¡Sant Elmo, santo bendito! […] Yo, triste, ofrezco también, en saliendo deste lago, ir descalço a Santiago, eu yendo a Jerusalén.

El món de les creences vinculades al desastres marítims resulta apassionat (vegeu per exemple el llibre Creences de la Mar, editat pel Museu Marítim de Barcelona l’any 2003) i ens ha deixat increïbles testimonis materials, de gran valor artístic. Els perills al mar i els naufragis consumats han inspirat literatura, pel·lícules o música,

Aquest és també l’argument d’una “ensalada” escrita pel músic Mateo Flecha el Viejo, nascut a Prades l’any 1481, tot i que una gran part de la seva vida la va passar  en altres territoris de la corona hispànica en treballs diversos. Tot i això, ja de gran es va fer monjo cistercenc i va morir al Monestir de Poblet l’any 1553. Mateo Flecha, compositor del Renaixement, és conegut sobretot per les seves “ensalades”, obres polifòniques molt populars al segle XVI fetes per a diversió dels cortesans.

Entre d’elles va ser força popular La Bomba, que no fa referència a cap explosiu sinó a la bomba de desguàs d’una nau en perill:

¡Bomba, bomba, y agua fuera!

Davant el perill, es fan promeses a Déu, la Mare de Déu i a qui calgui, tot i que quan la mar es calma els ànims es refreden i no sempre els vots es materialitzen:

Mucho prometemos en tormenta fiera, más luego ofrecemos infinita çera, diu Mateo Flecha.

Aquest és, en el fons, l’argument d’aquesta composició que us convidem a descobrir. Podeu trobar més informació i la lletra completa, en castellà antic i en llatí, en aquest enllaç

¡A Dios, señores!
¡A la vela!
Nam si pericula sunt in mari,
pericula sunt in terra
et pericula in falsis fratribus.