Un any més es convoca el Premi de recerca Ricart i Giralt convocat conjuntament pel MMB i l’IRMU.

Aquesta serà la XXIII Convocatòria, això significa una llarga trajectòria que ha deixat treballs i investigacions molt interessants, que ens han fet avançar en el coneixement de la nostra història i cultura marítima.

El premi s’ha anat convocant des del 2000, amb l’objectiu d’estimular la investigació en el camp de les ciències socials i de temàtica marítima en l’àmbit de la costa catalana. L’import del premi son 6000 €. Els aspirant han de presentar un projecte d’investigació a desenvolupar al llarg d’un any, ha de ser una recerca inèdita, i el jurat concedeix el premi a la proposta que valoren més interesant, més ben pensada i realitzable durant l’any.  Podeu consultar les bases adjuntes a aquesta noticia.

Al llarg dels anys s’han premiat treballs de temàtiques i cronologies diverses, que s’han anat publicant en la Col·lecció Estudis del MMB, i s’aniran publicant els corresponents a les últimes convocatòries.

Els títols del treballs que han estat premiats son:

• Mare Aureum, Artistes i artesans de la Llotja de Mar de Barcelona a l’època del Renaixement, Santi Torras Tilló

Una visió pluridisciplinària de l’activitat comercial marítima i la vida social de la classe mercantil barcelonina durant l’època del Renaixement, i la seva vinculació amb la Llotja de Mar de Barcelona.

• El historial de la corbeta Tornado y el Asilo Naval Español (1862-1940). Viaje a través de la política española del último tercio del siglo XIX y memorias del Asilo Naval Español, Alejandro Anca Alamillo

Fa un repàs de les vicissituds per les que va passar aquest vaixell al llarg de la seva dilatada història de casi 75 anys, amb especial atenció als seus últims anys en que va ser habilitat com asil naval flotant al port de Barcelona, on s’acollien orfes de famílies de mar i se’ls instruïa per treballs a la marina mercant o de guerra.

• Treballant el silenci. Les relacions laborals dels estibadors del port de Barcelona durant el Primer Franquisme 1939, Jordi Ibarz Gelabert

S’aborden les relacions de treball dels estibadors del port de Barcelona. S’analitza la política laboral, de paternalisme i repressió, així com el desenvolupament del salari invisible en l’estructura salarial i la caiguda en la productivitat del treball.

• La Casa Ramos (1845-1960). Más de un siglo de Historia Marítima, Martín Rodrigo Alharilla

Analitza i descriu la història de la naviliera i consignatària Casa Ramós, fundada al 1845 a Ribadeo, instal·lada a Barcelona el 1855 fins a la seva dissolució al 1959. Alhora que s’analitzen altres aspectes de la Barcelona marítima d’aquest període, com les associacions empresarials, els consorcis naviliers i la legislació del sector.

• La marina catalana a mitjà segle XIV, Guillem Morro Veny

És una contribució a l’estudi de la marina catalana entre els anys 1342 i 1353, tot considerant aspectes diversos, com la navegació comercial, el cors, i els grans enfrontaments bèl·lics. Completen l’estudi un anàlisi de les tipologies dels vaixells de la primera meitat del segle XIV com una revisió de l’estat de la ciència i la tècnica i la cultura nàutica en el món medieval català.

• Diccionari de l’aparell i del velam en els grans velers de Ricard, Jaime Pérez.

És un diccionari específic de terminologia de l’aparell de grans velers d’altura en català amb 1082 entrades, on hi ha la definició de cada terme i la seva equivalència al castellà, angles, francès i italià.

• Solidaridad y abordaje. La responsabilidad por los daños causados a la carga, Carlos Gómez Ligüer

Estudia i analitza l’ordenament jurídic respecte als abordatges, en especial la regla de solidaritat entre els vaixells implicats en un abordatge múltiple.

• La Pesca a la regió de l’Ebre: el Delta, el riu i el mar, Emeteri Fabregat Galcerà

Recull aspectes genèrics referits a la pesca a la regió de l’Ebre, les zones de pesca, els peixos, les tècniques i ormeig de pesca, els sistemes de conserva i els canvis en el consum de peix, i també l’evolució històrica de la pesca a la zona des dels primers referents.

• Fonts orals del moviment obrer a les darreres drassanes de Barcelona (1959 – 1986), Isabel Graupera i Lluís Burillo

Aquesta investigació es va reorientar i modificar el títol per La fusta, el ferro i la fibra. Memòria oral de les drassanes de Barcelona (1939-1992). Presenta un recull i anàlisi de testimonis dels darrers treballadors de les drassanes de la ciutat, amb els que es fa el repàs de mig segle d’història de la construcció naval a Barcelona, ple de grans transformacions i on s’ha viscut la seva desaparició. Es va fer una descripció i historia de cada un d’aquests tallers. 

• Les salines d’ Eivissa al segle XVII. Estudi del Llibre de la Sal, 1639-1640, de Antoni Tur Torres

La recerca fa l’estudi dels llibres de l’escrivà i el guardià de la sal, a partir dels     que s’estudia el procés productiu, d’extracció i venda de la sal, per tal de conèixer les implicacions socials, econòmiques i laborals que l’explotació i l’exportació d’aquest recurs marítim tenia per a l’illa d’Eivissa i la seva població, i el comerç marítim que es feia del producte.

• Les filles del mar, Eulàlia Torra i Eliseu Carbonell.

És un estudi sobre el paper de les dones en les comunitats marítimes, tant des de la perspectiva social i econòmica, com des de la perspectiva simbòlica i cultural.

• Els ports i la navegació de la Catalunya Nova (Tarragona-Delte de l’Ebre) a l’edat mitjana. La xarxa portuària, les rutes i els sistemes de navegació entre Al-Àndalus i la Corona Catalano-Aragonesa (segles X-XIV), José Javier Guidi Sánchez 

Aquesta recerca estudia i caracteritza la xarxa portuària del sud de Catalunya, condicionada pels precedents romans-visigòtics i andalusins. Estudia el pes que la conquesta i assimilació dels territoris meridionals pertanyents a al-Andalús podien haver tingut com a preludi en l’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó.

• El Port de Barcelona : objectiu militar durant la Guerra Civil, Oriol Dueñas Iturbe.

Estudia l’important paper del port de Barcelona durant la Guerra Civil, donada la seva importància estratègica. L’estudi mostra el control que realitzaren els serveis d’informació franquistes, també descriu els noranta sis bombardejos que patí el port, i fa una revisió de l’estat de destrucció en que va quedar un cop finalitzada la guerra.

• La marina mercant de vapor a Catalunya (1834 – 1914) , Martin Rodrigo Alharilla.

Aquesta estudi fa un recorregut cronològic per la història de la marina mercant de vapor a Catalunya, des de l’avarada del primer vapor matriculat a Barcelona, el Balear al 1834, fins al començament de la Gran Guerra al 1914.

• Els senyors de la mar. Tecnologia, cultura i gent de mar en l’expansió catalana per la Mediterrània (1228-1410), Mario Orsi Lázaro

La recerca es centra en els recursos tècnics i humans que van fer possible l’expansió de la Corona d’Aragó a la Mediterrània en els segles XIII i XIV. Analitza els vaixells, les tècniques de navegació i de combat, les rutes i les comunicacions, les drassanes i l’armament, i sobretot la gent de mar, protagonista i artífex de l’expansió.

• Geografia del comerç portuari de Barcelona (1848 – 1914), Carles Badenes Escudero

El projecte aborda l’anàlisi del comerç marítim de Barcelona a la segona meitat del segle XIX , posant especial èmfasi en l’estructura geogràfica dels intercanvis i la seva evolució. I analitzant i comparant en el marc mundial de l’època.

• La industria de la xarxa marinera. Etnografia d’un patrimoni marítim, Ana Baldó Muñoz

Aquest treball estudia tot el procés de la manufactura del filat, de la confecció de la xarxa i de les arts de pesca a Vila Joiosa. La investigació analitzat tots els esglaons d’aquesta cadena productiva, on destaca el treball infantil i la mà d’obra femenina.

• Les societats de socors mutu en el treball marítim, al llevant espanyol, des de la desaparició del sistema gremial fins a la Conferència Internacional dels marins de Gènova (1850 – 1920), Daniel Muntané Pueyo

Finalment el treball es va centrar en l’estudi de les diferents tipologies de societats de pescadors que van sorgir desprès de la dissolució dels gremis, i analitza la conflictivitat social i laboral que va viure l’associacionisme pesquer al Llevant espanyol, des de la desaparició dels gremis de marejants, fins el cop d’estat militar de Miguel Primo de Rivera el setembre de l’any 1923.

• Las Baleares frente al corso. La defensa de un archipiélago en el Mediterráneo del siglo XVI, Andreu Segui Beltran.

Fa l’estudi del sistema defensiu terrestre i marítim de les illes Balears davant dels atacs corsaris, la seva evolució i adaptació a la guerra moderna entre 1480 i 1580, marcat per les hostilitats entre la Monarquia Hispànica i l’Imperi Otomà. 

• Els oficis del mar a la Barcelona moderna (segles XVI – XVII): família i societat, Alfredo Chamorro Esteban

Estudia els diferents oficis de la ciutat de Barcelona que estaven relacionats amb activitats del mar, principalment des del punt de vista social, valorant la seva relació, integració i cohesió, amb la resta de la ciutat i dels seus habitants.

Les bases de la convocatòria: