Pere de Prada i Arana
La perdurabilitat dels bens patrimonials que custodia l’MMB requereix de la aplicació de mesures de conservació preventiva: una manipulació adequada, un correcte emmagatzematge i exhibició, així com unes condicions climàtiques i lumíniques òptimes afavoriran la conservació dels objectes. La implantació d’aquestes mesures contribueix a minimitzar i fins i tot evitar tractaments de restauració. Però quan els béns patrimonials pateixen deterioraments greus, cal intervenir directament sobre els materials. Molts objectes han arribat al museu en mal estat per desgast d’ús, per intervencions incorrectes o pel propi envelliment dels materials constitutius.
A l’MMB podeu trobar una àmplia varietat d’objectes de diferents procedències, materials i mides, tant exposats com emmagatzemats: patrimoni moble ( pintures, models, instruments de navegació, etc.), documents gràfics ( cartes nàutiques, llibres, fons d’arxiu, etc.), arxiu fotogràfic i objectes de gran volum ( embarcacions, màquines, canons, etc.).
Conservació preventiva
Pere de Prada i Arana
La Conservació Preventiva és el conjunt d’actuacions contínues encaminades a impedir o endarrerir el deteriorament dels béns, així com per a retardar el seu propi envelliment . Aquestes actuacions inclouen un coneixement exhaustiu dels materials i l’estructura física dels béns patrimonials, de l’edifici i del seu entorn, un control de les condicions ambientals i lumíniques, un control de plagues i neteja, així com de les condicions d’emmagatzematge, de manipulació i d’exposició.
La unitat de Conservació Preventiva i Restauració de l’MMB aplica totes aquestes actuacions en tots els espais i activitats relacionades directament amb els fons del museu: emmagatzematge, muntatge d’exposicions, cessions en préstec, recepció de béns d’altres institucions, etc.
A part dels espais expositius, l’MMB compta amb sis sales de reserva, cinc dins l’edifici de les Drassanes i una fora de la ciutat de Barcelona. Dins aquestes reserves es conserven els fons patrimonials no exposats, aproximadament un 99% dels béns que custodia el Museu. Aquests espais no visitables requereixen mesures preventives menys visibles però molt importants, i en les que cal ser molt estricte en la prevenció de riscos.
Restauració
Pere de Prada i Arana
La restauració és tota intervenció directa que es realitza sobre els béns quan el deteriorament que pateixen no s’ha pogut aturar amb mesures preventives i quan posa en perill la seva existència. Dins aquestes intervencions, es realitzen accions encaminades a assegurar la seva integritat física, estabilitzar els materials constituents i facilitar-ne una bona lectura.
El Museu Marítim disposa d’un taller de restauració equipat per a realitzar tractaments en la diversitat de materials que constitueixen els béns patrimonials que custodia (models de vaixell, instruments nàutics, pintura sobre tela, document gràfic, etc.).
Un altre element a destacar és la tutorització d’alumnes en pràctiques de la Universitat i centres de formació reglada. La unitat de Conservació Preventiva i Restauració també dóna assessorament i orientació a professionals d’altres institucions.
Drassana tradicional
Pere de Prada i Arana
Per tal de garantir la preservació de les embarcacions que formen part de les seves col·leccions, el Museu disposa d’un taller especialitzat, una drassana tradicional, on hi treballen professionals amb un perfil diferent dels restauradors, ja que en aquest cas es tracta dels mestre d’aixa, l’ofici tradicional de la construcció i reparació de vaixells. El mestre d’aixa representa una professió amb més de 5.000 anys d’antiguitat, de manera que la seva feina diària té una transcendència especial, com a conservador i transmissor de coneixement i de tècniques de treball tradicionals gairebé desaparegudes.
En aquest taller es realitzen intervencions molt variades. Per una banda, restauració d’embarcacions que han de tornar a l’aigua a navegar, com ara el Drac, una embarcació de regates de la classe Dragon, o el Patapum, un bot de passeig a motor. D’altra banda, hi ha restauracions mínimes que han de garantir la preservació en sec d’una embarcació antiga mantenint al màxim les parts originals, com la darrera intervenció en una embarcació de la classe Snipe, el San Fernando. Fins i tot es treballa en estructures singulars que no són embarcacions però que precisen d’habilitats especials, com ara una caseta de fusta procedent dels banys de Sant Pol de Mar. Finalment, també té responsabilitat en el seguiment de l’estat de salut de la flota que el Museu manté al port de Barcelona.
Un altre element a destacar és la funció formativa a través de l’acollida i acompanyament d’estudiants en període de pràctiques. En aquest sentit aquesta unitat ha rebut recentment una distinció de la Generalitat de Catalunya. De forma paral·lela, a través del voluntariat, també es realitza una tasca de formació no reglada. A més a més, la drassana tradicional també ofereix assessorament i orientació a professionals d’altres institucions o particulars.
